La bola de cristal

Una aproximación a la neuroeducación en la etapa de Educación Primaria

Resum

En un informe elaborat per David Bueno i Torrens (1) per a la International Bureau of Education de la UNESCO, es van analitzar alguns estudis científics relacionats amb la mentalitat de creixement, l’èxit acadèmic i el benestar. La idea que les habilitats intel·lectuals són mal·leables, inclosa la intel·ligència, han portat moltes escoles i sistemes educatius a adoptar intervencions sobre la mentalitat de creixement. Una de las línies més recents és que, si un estudiant comprèn com funciona i com aprèn el cervell, pot incrementar la seva habilitat intel·lectual; pot començar a adquirir sensació de control sobre el seu propi aprenentatge. La principal d’aquesta experiència didàctica és donar resposta a una qüestió: si el cervell és el director d’operacions que l’alumnat utilitza en tots els seus processos, no hauria de conèixer com fer-lo servir de la millor manera possible per aprendre? Seria una qüestió interessant que s’introduís el coneixement del cervell en l’aprenentatge durant tota l’etapa de Primària. L’alumnat utilitza i desenvolupa els processos de memorització, atenció, control inhibitori, flexibilitat cognitiva…, però en múltiples ocasions no n’és conscient. El disseny universal per a l’aprenentatge, identificat amb les sigles DUA i definit per Rose i Meyer (2), ens transmet que cal que les tres xarxes neuronals (de reconeixement, estratègica i afectiva) estiguin activades en més d’un moment a fi de permetre que l’aprenentatge tingui lloc al cervell. Per tal d’incidir en aquestes tres xarxes i potenciar l’aprenentatge del nostre cervell, descobrirem, justificarem i desenvoluparem diferents metodologies relacionades amb l’aprenentatge col·laboratiu, l’aprenentatge amb expressió plàstica y cinestèsica, les rutines de pensament i la gamificació. Després d’implementar aquesta experiència didàctica i d’haver valorat el ritme d’aprenentatge de l’alumnat, es pot afirmar que han après un punt de vista diferent sobre el cervell, com a estructura i eina, ja que el tipus de metodologies desenvolupades tenen la validesa científica que demostra un impacte en l’aprenentatge. Al llarg dels darrers anys s’han implementat projectes d’educació emocional en el currículum. Per tant, es podria aprofitar per abordar coneixements bàsics de neurociència, atès que són funcions útils en les competències socials i personals de l’alumnat.