Las Habilidades de Autocontrol y Autorregulación en la Edad Preescolar
Habilidades en preescolares
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v2i2.37387Paraules clau:
autocontrol, autoregulació, infància, aprenentatge, nensResum
L’etapa de Preescolar és un dels moments més importants en la vida de l’ésser humà; és allí on els nens presenten avanços significatius en totes les dimensions, però especialment desenvolupen la part socioemocional en el moment en què interactuen amb l’altre: l’empatia i l’amor propi. També s’emmarquen les habilitats d’autocontrol i autoregulació, les quals tenen gran significat en aquesta etapa, ja que s’enfoquen en què els nens siguin capaços de regular el que pensen i senten, distingint, a partir d’això, la manera com responen davant qualsevol situació que se’ls presenti en la vida. Per mitjà d’aquest article es proposa desplegar una mirada general sobre les habilitats d’autocontrol i autoregulació en l’etapa Preescolar; es va realitzar una revisió narrativa, on es va tenir en compte literatura científica que permetés conèixer els estudis on s’hagués avaluat l’autoregulació i l’autocontrol en nens. Segons les troballes de la revisió literària, es presenten els resultats tenint en compte les següents categories: conceptualització de les habilitats d’autocontrol i autoregulació, autoregulació en la infància i estils parentals, l’autoregulació i el joc. Per mitjà d’aquest recorregut teòric i partint de la indagació motivant respecte al reconeixement de les habilitats d’autocontrol i autoregulació en l’edat preescolar, s’aconsegueix desprendre la importància de reconèixer i concebre la diferenciació entre els conceptes d’autoregulació i l’autocontrol, en tant que des de la seva singularitat aconsegueixen establir importants eines des dels primers anys de vida per a aconseguir cognitivament un domini en l’obtenció de metes i l’adaptació al mitjà; aspectes que contribueixen a l’aprenentatge.
Referències
Rosselli, M. Maduración cerebral y desarrollo cognoscitivo. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 2033 1(1). [fecha de Consulta 2 de Enero de 2022]. ISSN: 1692-715X. Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=77310104
Canet-Juric L, Introzzi I, Andrés, ML, Stelzer F. La contribución de las funciones ejecutivas a la autorregulación. Cuadernos de Neuropsicología/Panamerican Journal of Neuropsychology. 2016; 10(2).
Fernandes-Sisto F, Marín-Rueda, FJ y Urquijo S. Relación entre los constructos autocontrol y autoconcepto en niños y jóvenes. Liberabit. 2010; 16(2), 217-226. Recuperado en 24 de octubre de 2021, de http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1729-48272010000200011&lng=es&tlng=es.
Skinner BF. Ciencia y conducta humana. Barcelona: Fontanella, 1953/1971.
Bandura A. Vicarious and self-reinforcement process. Em R. Glaser (Org.). The nature of reinforcement. New York; Academic Press 1971.
Bandura A. Self reinforcement: theoretical and methodological considerations. Behaviorism. 1976; 4, 135-155.
Bandura A. The self system in reciprocal determinism. American Psychologist. 1978; 33, 344-358.
Kanfer FM. The maintenance of behavior by selfgenerated stimuli and reinforcement. En A. Jacobs & L. B. Sacha (Orgs.) The psychology of private events. New York: Academic Press, 1971.
Kanfer FM. The many faces of self-control, or behavior modification changes its focus. En R. B. Stuart (Org.). Behavioral self-management. Strategie: Techniques and Outcomes. 1977; New York: Brunner/Mazel.
Kanfer FH, Karoly P. Self-control: A behavioristic excursion into the lion’s den. Behavior Therapy. 1972; 3, 398–416.
Thoresen CE, Mahoney MJ. Conducta y autocontrol. Madrid: Morata, 1974.
Mischel W, Patterson C J. Effective plans for selfcontrol in children. En W. A. Collins (Org.). Minnesota Symposiumon Child Psychology. Hillsdale, N.J: Erlbaum, 1978.
Luria DM. The role of speech in the regulation of normal and abnormal behavior. New York: Liveright, 1961.
Vygotsky LS. Thought and Language. Cambridge: MIT Press, 1962.
Meichenbaum, D. Teaching children self-control. En B. Lahey & A. Kazdin (Orgs.). Advances in child clinical psychology. New York: Plenum, 1978.
Harter. Developmental perspectives on the self-steen. En P. H. Mussem (Org.). Handbook of Child Psychology. New York: Academic Press, 1983.
Premack D & Anglin B. On the possibilities of selfcontrol in man and animals. Journal of abnormal psychology. 1973; 81, 137-151.
Shibutani T. Society and personality. Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1961.
Block, J. H. Parental Agreement-Disagreement on ChildRearing Orientations and Gender-Related Personality Correlates in Children. Child Development. 1981; 52(3), 965-974.
Ogata, S. Human EEG responses to classical music and simulated white noise: effects of a musical loudness component on consciousness. Perceptual & Motor Skills. 1995; 80, 779-790.
Charney, R. Teaching Children to Care: Management in the Responsive Classroom. Greenfield Mass: Northeast Foundation for Children, 1993.
Hascher T & Oser F. Taking responsibility at work Correlating interactions between self-efficacy beliefs and apprentices’ attitudes towards responsibility. Freiburg: Berichte zur Erziehungswissenschaft, 1995.
Risemberg R & Zimmerman B. Self-Regulated Learning in Gifted Students. Review. 1992; 15(2), 98-101.
Ruiz Martín H. ¿Cómo aprendemos?: una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. (Vol. 1). Graó, 2020.
González – Larrea B. Autocontrol y su relación con el aprendizaje. Revista virtual Neuroclass, Desarrollo y Educación. 2021; Disponible en: https://neuro-class.com/autocontrol-emociones-aprendizaje/
Morin A. Problemas con la autorregulación: Lo que necesita saber [Internet]. 7. Santiago de Chile: CERIL; 2021 [Consultada 17 de noviembre de 2021]. Disponible en: http://ceril.net/index.php/articulos?id=232
Bandura A. Mecanismos autorreguladores. Pensamiento y acción: Fundamentos sociales. Barcelona: Ediciones Martínez Roca, 1987.
Pintrich PR, Schunk DH & Luque ML. Motivación en contextos educativos: teoría, investigación y aplicaciones. Madrid: Pearson Educación, 2006.
Panadero E & Alonso-Tapia J. ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Modelo de Zimmerman sobre estrategias de aprendizaje. Anales de Psicología / Annals of Psychology. 2014; 30(2), 450–462. https://doi.org/10.6018/analesps.30.2.16722
Zimmerman BJ & Schunk DH. Self-regulated learning and performance. An introduction and overview, 1-12. Handbook of self-regulation of learning and perform, 2011.
Zimmerman BJ. Attaining self-regulation: A social cognitive perspective, en Handbook of Self-regulation, 1ª edición, Elsevier Academic Press, pp13-39, San Diego CA, USA (2000).
Gross, R. Psychology: The Science of Mind and Behaviour 6th Edition (en inglés). Hodder Education, 2012. ISBN 978-1-4441-6436-7.
Ato Lozano E, González Salinas MDC y Carranza Carnicero JA. Aspectos evolutivos de la autorregulación emocional en la infancia. Anales de psicología. 2004; 20(1), 69-79.
Martínez AC & Bouquet RI. Tristeza, depresión y estrategias de autorregulación en niños. Tesis Psicológica. 2007; (2), 35-47.
Berk L. El papel del juego dramático en el desarrollo de la autorregulación. Enciclopedia sobre el desarrollo de la primera infancia. 2018; 1-6. Disponible en: https://www.enciclopedia-infantes.com/sites/default/files/textes-experts/es/5033/el-papel-del-juego-dramatico-en-el-desarrollo-de-la-autorregulacion.pdf
Piaget J. Play, Dreams and Imitation in Childhood. London: Heinemann, 1951.
Vygotsky LS. El papel del juego en el desarrollo del niño. En el desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Grijalbo, 1966.
Huizinga J. Homo Ludens. London: Routledge and Kegan Paul Ltd, 1949.
Ferrer T. Métodos de enseñanza comunicativos: El juego como estrategia didáctica en la instrucción del español como segunda lengua. Revista Lúdicamente. 2015; Vol. 4, N°8.
Schore AN. The experience-dependent maturation of a regulatory system in the orbital prefrontal cortex and the origin of developmental psychopathology. Developmentand Psychopathology. 1996; 8(1), 59-87.
Bell MA, Calkins SD & Posner MI. Attentional control and emotion regulation in early development. Cognitive neuroscience of attention. 2012; 2, 322-330.
Cox MJ, Mills-Koonce R, Propper C & Gariépy JL. Systems theory and cascades in developmental psychopathology. Development and Psychopathology. 2010; 22(3), 497-506.
Nigg JT. Annual Research Review: On the relations among self‐regulation, self‐control, executive functioning, effortful control, cognitive control, impulsivity, risk‐taking, and inhibition for developmental psychopathology. Journal of child psychology and psychiatry. 2017; 58(4), 361-383.
Eisenberg N, Zhou Q. Conceptions of executive function and regulation: When and to what degree do they overlap?. In J. A. Griffin, P. McCardle, & L. S. Freund (Eds.), Executive function in preschool-age children: Integrating measurement, neurodevelopment, and translational research (pp. 115–136). 2016. American Psychological Association. https://doi.org/10.1037/14797-0062016.
Goleman D. Emotional Intelligence. New York: Bantam Books. (Trad. Cast. Kairós,1996). 1995.
Goldberg E. El cerebro ejecutivo. Barcelona: Crítica Drakontos, 2002.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Sandra Milena Restrepo Escobar, Jessica Quintero Gil, Paola Andrea Álvarez Pèrez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
