Neuroeducación y sus alcances socio-afectivos al quehacer docente

Neuroeducar socio-afectivamente

Resum

Durant anys s’ha vinculat allò cognitiu a la raó i el cervell, imposant allò racional com a superior a allò emocional. En aquest sentit, la neuroeducació i la seva investigació ha pogut evidenciar que les emocions són l’essència de l’educació, generant una nova mentalització i alfabetització sobre el coneixement del cervell i els processos que conflueixen durant l’ensenyament i l’aprenentatge. En aquest sentit, quan parlem de neuroeducació no podem deixar de parlar d’emocions, ja que per influir en els altres és important comprendre les ments de les persones que es vol influir, més que els continguts que es pretenen ensenyar sent l’eix central a l’aprenentatge l’energia del cervell emotiu. Es vinculen des de la neuroeducació les emocions amb la interacció social, mitjançant l’impacte que genera el desenvolupament d’un ambient significatiu i emocional com refermant de l’aprenentatge, producte que les emocions tenen un gran abast en diversos aspectes que conflueixen en aquest procés i han estat reconegudes com a precursores significatives de l’educació. A través dels processos que caracteritzen les relacions actitudinals i interpersonals dels éssers humans, presentant des de la ciència les neurones miralls, i la funció d’adaptació social, a més de fomentar la competència d’entendre i percebre sentiments i emocions. En honor a l’exposat, aquest article ha estat realitzat des d’una anàlisi bibliogràfica i reflexiu que busca assenyalar les aportacions que la neuroeducació lliura a la pràctica docent desvetllant la importància de conèixer com educar socialment i afectivament.