Què significa transferir l'aprenentatge a l'educació infantil?
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v2i2.38778Paraules clau:
transferència de l'aprenentatge, educació infantil, multidimensionalResum
Quin sentit té ensenyar o aprendre si no busquem un impacte amb l’aprenent? En què es fonamentarà l’educació si el que s’aprèn no té un efecte en l’individu? Aquest treball busca respondre a la pregunta com entendem aquest impacte en el marc del concepte de transferència de l’aprenentatge, especialment en el context de l’educació infantil. En les últimes dècades s’ha obtingut major comprensió de l’aprenentatge adquirit en aquestes edats i això fa necessari obrir un debat sobre com s’ha de donar aquest aprenentatge per tenir efectivament els resultats esperats. Aquest treball busca explorar des d’un enfocament interpretatiu de les nocions associades a la transferència de l’aprenentatge de la part de docents d’infantil. Aquesta anàlisi va facilitar el plantament d’una discussió conceptual des de la mirada multidimensional proposada per Barnett i Stephen. Exercici que es presenta com el primer pas per continuar indagant i desenvolupant un marc clar per respondre preguntes sobre què és la transferència, es mostren les millors formes per promoure i evidenciar.
Referències
Barnett S. et al. When and Where Do We Apply What We Learn? A Taxonomy for Far Transfer. Psychol Bull; 2002; Jul;128(4):612-37. doi: 10.1037/0033-2909.128.4.612
Spiro, R. et al. Knowledge Acquisition for Application: Cognitive Flexibility and Transfer in Complex Content Domains. Technical Report No. 409. Illinois: University of Illinois at Urbana-Champaign; 1987
Brown TT, Jernigan TL. Brain development during the preschool years. Neuropsychol Rev. 2012;22(4):313-333. doi:10.1007/s11065-012-9214-1
Sousa, D. Capítulo 2. El cerebro del niño. Neurociencia Educativa - Mente, cerebro y educación. Madrid: Narcea Ediciones, 2014
Singer W. Epigenesis and brain plasticity in education. The Educated Brain : Essays in Neuroeducation. Cambridge University Press; 2008.
Hernández R. et al. Metodología de la investigación. México: Mc Graw Hill; 1991.
Munhall P. Perception. In L. M. Given (Ed.), The SAGE encyclopedia of qualitative research methods. Thousand Oaks, CA: SAGE Publications; 2008; 607-607.
Bourdieu P. El oficio del sociólogo. Buenos aires: Siglo veintiuno editores; 1975.
Mohn E. Appreciative Inquiry (AI). Salem Press Encyclopedia; 2020.
Edu1st. VESS «Vida Equilibrada con Sentido y Sabiduría». [Internet]. [Consultado el 10 de agosto de 2020]. Disponible en : http://modelovess.com/es/
Wiggins G et al. Understanding by design (2nd ed.). Alexandria, VA: Association for Supervision and Curriculum Development ASCD; 2005
Project Zero. Project Zero's Thinking Routine Toolbox. [Internet]. [Consultado el 20 de agosto de 2020]. Disponible en: https://pz.harvard.edu/thinking-routines
Byrnes J.P. Cognitive Development and Learning in Instructional Contexts. Pearson;1996.
Diamond, A. Executive Functions. Rev. Psychol. 2013; 64:135–68
Gil JA. ¿Es posible un currículo basado en las funciones ejecutivas? JONED. Journal of Neuroeducation. 2020; 1(1); 114-129. doi: 10.1344/joned.v1i1.31363
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Ana María Conde
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
