Estudiants de Secundària i Intel·ligència Artificial: Perspectiva des de la neuroeducació sobre l'Alfabetització, Cognició i Creativitat
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v5i2.49030Paraules clau:
Inteligència Artificial, estudiants, alfabetització, superació, pensament, creativitat, educacióResum
La incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA) a la neuroeducació representa un enorme desafiament per al desenvolupament de competències digitals i personalitzar l'educació des de diferents arestes. Tot i la relativa recent massificació global de la IA en el sistema educatiu, preval incertesa per la poca disposició de dades validades, sobre com l'estudiantat la integra a la seva quotidianitat acadèmica, la qual cosa pot limitar el realitzar ajustaments pedagògics pertinents; a més, no hi ha prou evidència comparativa del maneig d'aquesta tecnologia entre el sector públic i privat. A aquest efecte, la investigació va tenir com a objectiu: analitzar de l'estudiantat d'educació secundària, com s'alfabetitza l'ús de la IA i desenvolupa amb aquesta tecnologia les seves capacitats cognitives i creatives per consolidar metes personals i acadèmiques. La metodologia va adoptar un enfocament quantitatiu, transversal i descriptiu, sustentat en un instrument ad hoc aplicat a 576 estudiants de secundària d'escoles públiques i privades; es van fer proves de confiabilitat mitjançant l'Alfa de Cronbach i estadístiques no paramètriques a través de la Chi Quadrat de Pearson i U de Mann-Whitney. Les troballes revelen dels estudiants sobre la IA que: reconeixen la seva importància i mostren interès per utilitzar-la; no tots han estat alfabetitzats per al seu maneig a les seves escoles, alguns l'han après a fer servir per motivació intrínseca; consideren que els pot ajudar a consolidar èxits; pensen que en pot potenciar la creativitat, sense que en disminueixi la capacitat cognitiva; i van expressar que lús desmesurat daquesta tecnologia pot ocasionar una forta dependència que derivi en procrastinació. Es conclou que alfabetitzar l'estudiantat amb IA pot ser crucial per incorporar-los com a ciutadans digitals a un món hiperconnectat; neuroeducativament la IA es converteix en un element substantiu per optimitzar els processos educatius i promoure l'adaptació cognitiva i creativa en personalitzar l'aprenentatge, i més en demostrar que hi ha motivació dels estudiants pel seu ús; cal fomentar el desenvolupament de les competències digitals en un marc ètic i responsable; i el professorat ha d'incorporar assertivament aquesta tecnologia a l'aula per promoure aprenentatges significatius i duradors.
Referències
UNESCO. Artificial Intelligence in Education: Challenges and Opportunities for Sustainable Development. París: UNESCO; 2019.
Ansari D, De Smedt B, Grabner RH. Neuroeducation – A Critical Overview of An Emerging Field. Neuroethics. 2012;5:105-17. Disponible en: https://doi.org/10.1007/s12152-011-9119-3
Jolles J, Jolles D. On Neuroeducation: Why and How to Improve Neuroscientific Literacy in Educational Professionals. Front Psychol. 2021;12. Disponible en: https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.752151
Júnior JC, De Medeiros Costa HC, Da Silva JM, Guimarães MR, De Faria PH, Braga FC, Vieira FB, De Melo EH. Inteligência Artificial e neuroeducação: O futuro do ensino personalizado. Lumen et Virtus. 2024;15(39):2241-51. Disponible en: https://doi.org/10.56238/levv15n39-051
Dai Y, Chai C, Lin P, Jong M, Guo Y, Qin J. Promoting Students’ Well-Being by Developing Their Readiness for the Artificial Intelligence Age. Sustainability. 2020;12(16):6597. Disponible en: https://doi.org/10.3390/su12166597
Yue M, Jong MS-Y, Dai Y. Pedagogical Design of K-12 Artificial Intelligence Education: A Systematic Review. Sustainability. 2022;14(23):15620. Disponible en: https://doi.org/10.3390/su142315620
Crawford J, Cowling M, Allen K. Leadership is needed for ethical ChatGPT: Character, assessment, and learning using artificial intelligence (AI). J Univ Teach Learn Pract. 2023;20(3):1-19. Disponible en: https://doi.org/10.53761/1.20.3.02
Velte P. Determinants and consequences of corporate social responsibility decoupling—Status quo and limitations of recent empirical quantitative research. Corp Soc Responsib Environ Manag. 2023;30(6):2695-2717. Disponible en: https://doi.org/10.1002/csr.2538
Pentang J. Quantitative research instrumentation for educators. Lecture Series on Research Process and Publication. 2023;1-7. Disponible en: https://philpapers.org/archive/PENQRI.pdf
Creswell JW. Research design: Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. 4th ed. SAGE Publications; 2014.
Parsons J, Clarke B. Rhizomic Thinking: Towards a New Consideration of Social Studies Practice. Soc Stud Res Pract. 2013;8(3):89-98. Disponible en: https://doi.org/10.1108/ssrp-03-2013-b0006
Creswell JW, Creswell JD. Research design: Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. 5th ed. SAGE Publications; 2018.
Babbie ER. The practice of social research. 15th ed. Cengage Learning; 2020.
Gatti A. Literacy and artificial intelligence. J Neuroeduc. 2024;5(1):52-58. Disponible en: https://doi.org/10.1344/joned.v5i1.46108
Llorens Largo F, Vidal J, García Peñalvo FJ. Ya llegó, ya está aquí, y nadie puede esconderse: La inteligencia artificial generativa en educación. Aula Magna. 2023;2. Disponible en: https://cuedespyd.hypotheses.org/14389
Ruiz-Bueno A. Método de encuesta: construcción de cuestionarios, pautas y sugerencias. REIRE. Rev Innov Investig Educ. 2009;96-110.
Albers M. Quantitative Data Analysis—In the Graduate Curriculum. J Techn Writ Commun. 2017;47(2):215-33. Disponible en: https://doi.org/10.1177/0047281617692067
González Alonso J, Pazmiño Santacruz M. Cálculo e interpretación del Alfa de Cronbach para el caso de validación de la consistencia interna de un cuestionario, con dos posibles escalas tipo Likert. Rev Publicando. 2015;2(1):62-67. Disponible en: https://revistapublicando.org/revista/index.php/crv/article/view/22/pdf_11
Ventura León J, Peña Calero BN. El mundo no debería girar alrededor del alfa de Cronbach≥, 70. Adicciones. 2020;33(4):369-72. Disponible en: https://www.adicciones.es/index.php/adicciones/article/view/1576/1177
Lederman N, Lederman J. Publishing Findings that are Not Significant: Can Non-significant Findings Be Significant? J Sci Teach Educ. 2016;27(4):349-55. Disponible en: https://doi.org/10.1007/s10972-016-9475-2
McShane B, Gal D, Gelman A, Robert C, Tackett J. Abandon Statistical Significance. Am Stat. 2017;73(1):235-45. Disponible en: https://doi.org/10.1080/00031305.2018.1527253
Petrescu M, Pop E, Mihoc T. Students' interest in knowledge acquisition in Artificial Intelligence. arXiv:2311.16193. 2023. Disponible en: https://arxiv.org/abs/2311.16193
Junior JCG, Costa HC de M, da Silva JM, Guimaraes MHR, de Faria PH, Braga FC, et al. Artificial Intelligence and neuroeducation: The future of personalized teaching. LEV [Internet]. 20 Agosto 2024;15(39):2241-5. Disponible en: https://periodicos.newsciencepubl.com/LEV/article/view/196
Chen L, Chen P, Lin Z. Artificial Intelligence in Education: A Review. IEEE Access. 2020;8:75264-78. Disponible en: https://doi.org/10.1109/ACCESS.2020.2988510
Díaz-Guerra D. El potencial de la inteligencia artificial en la mejora del aprendizaje y bienestar estudiantil: prácticas pedagógicas innovadoras desde una neurociencia educativa. Psiquemag. 2024;13(2):147-159. https://doi.org/10.18050/psiquemag.v13i2.3138
Zambrano-Muñoz CK. Pedagogía y neurociencia y sus conexiones emergentes en la educación actual. Horizon Nexus Journal [Internet]. 31 de Octubre de 2023;1(4):32-46. Disponible en: https://horizonnexusjournal.editorialdoso.com/index.php/home/article/view/27
Shete S, Koshti P, Pujari V. The Impact of AI-Powered Personalization on Academic Performance in Students. 2024 5th International Conference on Recent Trends in Computer Science and Technology (ICRTCST). 2024;295-301. Disponible en: https://doi.org/10.1109/ICRTCST61793.2024.10578480
Morandín-Ahuerma F. Neuroplasticidad: reconstrucción, aprendizaje y adaptación. En: Neuroeducación como herramienta epistemológica. Puebla: Consejo de Ciencia y Tecnología del Estado de Puebla (CONCYTEP); 2022;23-43. Disponible en: https://philarchive.org/archive/MORNRA-7
Restrepo Pineda AF. Conectando mentes y máquinas: neuroeducación e IA en la era del pensamiento computacional. Plumilla Educativa. 20 de Junio de 2024;33(1):1-15. Disponible en: https://revistasum.umanizales.edu.co/ojs/index.php/plumillaeducativa/article/view/5090
López Iglesias M, Tapia-Frade A, Ruiz Velasco CM. Patologías y dependencias que provocan las redes sociales en los jóvenes nativos digitales. RCyS [Internet]. 2 de enero de 2023;13:1-22. Disponible en: https://www.revistadecomunicacionysalud.es/index.php/rcys/article/view/301
Del Cisne Loján M, Antonio Romero J, Sancho Aguilera D, Yajaira Romero A. Consecuencias de la Dependencia de la Inteligencia Artificial en Habilidades Críticas y Aprendizaje Autónomo en los Estudiantes. Ciencia Latina [Internet]. 27 de abril de 2024;8(2):2368-82. Disponible en: https://ciencialatina.org/index.php/cienciala/article/view/10678
Hasibuan R, Azizah A. Analyzing the Potential of Artificial Intelligence (AI) in Personalizing Learning to Foster Creativity in Students. Enigma Educ. 2023;1(1):6-10. Disponible en: https://doi.org/10.61996/edu.v1i1.2
Bavelier D, Green CS, Dye MW. Children, wired: For better and for worse. Neuron. 2010;67(5):692-701. Disponible en: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20826302/
Lluch L, Ni I. El ágora de la neuroeducación: La neuroeducación explicada y aplicada. Barcelona: Universidad de Barcelona; 2019. Disponible en: https://www.ub.edu/idp/web/sites/default/files/2019-12/Agora%20neuroeducacion.pdf
Forés Miravalles A, Ligioiz Vázquez M. Descubrir la neurodidáctica: aprender desde, en y para la vida. Barcelona: Editorial UOC; 2012. Disponible en: https://books.google.com.mx/books/about/Descubrir_la_neurodidáctica.html?id=YgjGeeEoMiAC&redir_esc=y
Bueno i Torrens D, Forés Miravalles A. Neurociencia aplicada a la educación. Cómo aprende el cerebro y qué consecuencias tiene. Reptes de la comunicació especialitzada. 2021;19. Disponible en: https://doi.org/10.1344/LSC-2021.19.5
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Ricardo Alberto Reza Flores, Citlali Michélle Reza Flores, Alejandra Zamudio Palomar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
