Pensar la història europea amb Simone Weil

Autors/ores

  • Pau Matheu Ribera Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2018.24.4

Paraules clau:

Simone Weil, pitagorisme, colonialisme, història europea, política desmesurada

Resum

Aquest article estudia les anàlisis que Simone Weil dedicà a determinades doctrines de l'antiguitat i, en particular, al pitagorisme, per tal de posar de manifest que d'aquestes se'n desprèn una concepció política. L'article pretén mostrar com de les nocions pitagòriques d'harmonia i límit se'n segueixen unes definicions específiques de justícia i necessitat, i com sorgeix la noció de nemesis com allò que castiga la desmesura segons unes lleis tan rigorosament inevitables com les matemàtiques. Finalment, s'analitzen els escrits que Weil dedicà al colonialisme per tal de mostrar que aquestes nocions nascudes de la doctrina pitagòrica orientaren les seves anàlisis històriques i polítiques. El colonialisme posa de manifest que Europa ha seguit una política desmesurada: els totalitarismes i les guerres de l'època en què visqué Weil en constituïren el càstig necessari i inevitable.

Referències

Chenavier, Robert (2016), "Simone Weil antimoderne, modérément moderne ou
'altéromoderne'?", Tumultes, 46: 157-173.

Hesíode (2012), Teogonia, Francesc J. Cuartero Iborra (trad.), Martorell, Adesiara.


Kahn, Gilbert (1983), "La notion de civilisation chez Simone Weil", Cahiers
Simone Weil, VI, 2: 91-95.


Laozi (2006), Daodejing. El llibre del "dao" i del "de", Seán Golden i Marisa Presas (trads.), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


Périllié, Jean-Luc (2009), "Avant-propos aux 'pages pythagoriciennes'", OEuvres
complètes, IV: Écrits de Marseille, 2: Grèce, Inde, Occitanie (1941-1942), París,
Gallimard.

Plató (1995), Diàlegs vol. XIV. Teetet, Manuel Balasch (trad.), Barcelona, Bernat
Metge.

—(2000), Diàlegs vol. XVIII. Timeu, Josep Vives (trad.), Barcelona, Bernat Metge.


Rius, Rosa (2013), "De antiguas sabidurías: Simone Weil y María Zambrano",
Lectoras de Simone Weil, Fina Birulés i Rosa Rius Gatell (eds.), Barcelona,
Icaria: 67-87.


Shibata, Mimiko (2006), "Simone Weil: 'contacts réels avec l’Orient'", Cahiers
Simone Weil, XXIX, 4: 359-372.

Weil, Simone (1947), La pesanteur et la grâce, París, Gallimard.

—(1957), Écrits de Londres, París, Gallimard.

—(1960), Écrits historiques et politiques, París, Gallimard.

—(1989), OEuvres complètes, vol. II: Écrits historiques et politiques, 3: Vers la guerre (1936-1940), París, Gallimard.

—(2003a), "La Ilíada o el poema de la força", Escrits sobre la guerra, Anna
Berenguer Català i Isabel Ortega Rion (trads.), Alzira, Bromera: 77-110.

—(2003b), "No recomencem la guerra de Troia", Escrits sobre la guerra, Anna
Berenguer Català i Isabel Ortega Rion (trads.), Alzira, Bromera: 27-50.

—(2009), OEuvres complètes, vol. IV: Écrits de Marseille, 2: Grèce, Inde, Occitanie (1941-1942), París, Gallimard.

—(2012), Réflexions sur les causes de la liberté et de l’oppression sociale, París,
Gallimard.

—(2016), L'arrelament. Preludi a una declaració dels deures envers l'ésser humà, Rosina Ballester (trad.), Barcelona, Edicions de 1984.

Descàrregues

Publicades

2018-10-29

Com citar

[1]
Matheu Ribera, P. 2018. Pensar la història europea amb Simone Weil. Lectora: revista de dones i textualitat. 24 (Oct. 2018), 45–60. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2018.24.4.

Número

No 24 (2018): Pensar con las filósofas: Europa como conflicto

Secció

DOSSIER

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).