El laberinto de la domesticidad: la Nueva Mujer y los cuestionamientos de género en las fotografías de Felka
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.21Paraules clau:
fotografia argentina, Nueva Mujer, estudis de gènere, teoria feminista, estudis de cultura visual, art argentíResum
Aquest article dona compte de la investigació pre-doctoral que vaig emprendre sobre la trajectòria de la fotògrafa Felka (Buenos Aires, 1929), pseudònim utilitzat per Ilse Fusková. Felka conforma el model de Nueva Mujer que es val de la seva independència per a circular pel Buenos Aires dels anys cinquanta amb una càmera fotogràfica a les mans. La seva posició externa al sistema del art li ofereix un marc de llibertat a l’hora de fotografiar les bretxes del procés modernitzador, així com també de retratar dones que participen en el camp cultural i artístic. El seu registre visual és fonamental en la construcció de noves subjectivitats i en la subversió dels rols assignats. Felka ens proporciona un important material per a reflexionar sobre les formes de crear i de circular de la Nueva Mujer.
Referències
Alonso, Rodrigo (2018), La unión hace la fuerza. Los grupos fotográficos y el reconocimiento institucional de la fotografía argentina, Buenos Aires, Fundación Castillo.
Barrancos, Dora (2007), Mujeres en la sociedad argentina. Una historia de cinco siglos, Buenos Aires, Sudamericana. Battersby, Christine (1989), Gender and Genius. Towards a Feminist Aesthetics, Bloomington & Indianapolis, Indiana University Press.
Bellucci, Mabel (2016), "Ilse Fusková, un testimonio de alto vuelo", Caos en la red, 10/1/2021. <https://kaosenlared.net/ilse-fuskova-un-testimonio-de-alto- vuelo/>
Beggs, Margo (2013), Harriet Hosmer (1830-1908): Fame, Photography, and the American “Sculptress”, Tesis doctoral inédita, Toronto, University of Toronto.
Bertúa, Paula (2012), La cámara en el umbral de lo sensible. Grete Stern y la revista Idilio (1948-1951), Buenos Aires, Biblos. Bontempo, María Paula (2005), Para Ti: el cuerpo de la mujer moderna (1922- 1928), Tesis de maestría inédita, Buenos Aires, Universidad de San Andrés.
Chadwick, Whitney y Tirza T. Latimer (2003), The Modern Woman Revisited. Paris Between the Wars, New Brunswick, NJ, Rutgers University Press.
Cosse, Isabella (2010), Pareja, sexualidad y familia en los años sesenta, Buenos Aires, Siglo XXI.
D’Souza, Aruna y Tom McDonough (eds.) (2006), The Invisible Flâneuse? Gender, Public Space and Visual Culture in Nineteenth-century Paris, Manchester, Manchester University Press.
De Diego, Estrella (2013), "La foto reportera como etnógrafa", Kati Horna, Puebla, Museo Amparo: 64-71.
Divito, Guillermo (1951), "Vía Aérea", Chicas, 129: 18.
Facio, Sara (2016), Sara Facio. La foto como pasión, Buenos Aires: Planeta.
Felka (1954), “La fotografía, como la vemos tú y yo”, Chicas, 164, 22.
Furió, Liliana y Lucas Santa Ana (dirs.) (2021), Ilse Fusková, guión de Liliana Furió, Adriana Juárez y Lucas Santa Ana, Sombracine Producciones [documental].
Fusková, Ilse, Entrevista personal con la autora, Octubre 15, 2018.
Iglesia, Anna María (2019), La revolución de las flâneuses, Girona, Wunderkammer.
Nari, Marcela (2004), Políticas de maternidad y maternalismo político. Buenos Aires (1890-1940), Buenos Aires, Biblos. Rosa, María Laura (2018), La curiosidad de Felka. Ilse Fusková fotografías (1950- 1980), Buenos Aires, Centro Cultural de la Cooperación.
—(2019), La libertad de pasear sola. Ilse Fusková fotografías, Buenos Aires, Waldengallery.
Valdivieso, Mercedes (1996), "Lucía Moholy, el ojo anónimo que retrató a la Bauhaus", La Balsa de la Medusa, 40: 67.
—(2002), Ellen Auerbach. La mirada intuitiva, Barcelona, Fundación La Caixa.
—(2008), "La difusión de la nueva fotografía a través de la publicidad. El estudio Ringl+Pit (1929-1933)", Modelos, intercambios y recepción artística. (De las rutas marítimas a la navegación en red), Comité Español de Historia del Arte: Universitat de les Illes Balears (eds.), Palma, Universitat de les Illes Balears: 1011-1019.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2023-03-25 (2)
- 2023-03-25 (1)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).