Libros y lecturas en el epistolario de Carmen Laforet y Elena Fortún
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.12Paraules clau:
Elena Fortún, Carmen Laforet, correspondència, llibres, revista DestinoResum
La correspondència entre les escriptores Carmen Laforet i Elena Fortún comença al 1947 quan, desde Madrid, Laforet escriu a la que considera la seva "mare literària", que encara es trobava exiliada a Buenos Aires. Ja a Barcelona, la comunicació epistolar entre les dues continua i els proporciona un mitjà per intercanviar llibres i lectures. Tot i que, a mitjans de 1951, Elena Fortún és ingressada en un sanatori, la correspondència, cada vegada més espiritual, no s’atura fins poques setmanes abans de la seva mort.
Referències
Caballé, Ana e Israel Rolón Barada (2010), Carmen Laforet. Una mujer en fuga, Barcelona, RBA.
Cabello, Ana y Blanca Ripoll (eds.) (2021), "Introducción", Carmen Laforet, Puntos de vista de una mujer, Barcelona, Destino: 15-33.
Cáceres Würsig, Ingrid (2018), "Germanofilia y nacionalcatolicismo: contradicciones en la recepción franquista de Stefan Zweig (1939-1947)", Revista de filología alemana, 26: 121-138.
Capdevila-Argüelles, Nuria (2017), "Queridas lejanas", Carmen Laforet y Elena Fortún, De corazón y alma (1947-1952), Madrid, Fundación Banco de Santander.
Cerezales, Cristina (2016), "Prólogo", Elena Fortún, Los cuentos que Celia cuenta a las niñas, Sevilla, Renacimiento.
—(2017), "Como llegaron hasta mí las cartas de esta correspondencia", Carmen Laforet y Elena Fortún, De corazón y alma (1947-1952), Madrid, Fundación Banco de Santander.
Colomer, Claudio (1943), "Nota del traductor", Milli Dandolo, El Ángel ha hablado, Barcelona, Luis Miracle: 5-8.
Forment, Eudaldo (1989), "Cuarenta años del Instituto Filosófico de Balmesiana", Espiritu, 38: 115-130.
Fortún, Elena (2020), Mujer doliente. Cartas a Inés Field, Nuria Capdevila- Argüelles (ed.), Sevilla, Renacimiento.
Fraga, María Jesús (2015), "Elena Fortún y Carmen Conde: memoria de una amistad en ocho cartas", Clarín, 119: 79-88. King, Lynda J. (1985), "The Image of Fame: Vicki Baum in Weimer Germany", The German Quarterly, 58 (3): 375-392. Laforet, Carmen (1956), Mis páginas mejores, Madrid, Gredos.
—(2021), Puntos de vista de una mujer, Ana Cabello y Blanca Ripoll (eds.), Barcelona, Destino.
Laforet, Carmen y Elena Fortún (2017), De corazón y alma. Carmen Laforet & Elena Fortún (1947-1952), Madrid, Fundación Banco de Santander, Cuadernos de Obra Fundamental.
Mengual Catalá, Josep (2016), "[entrada de blog sin título]", Negritas y cursivas, 01/04/2016. <https://negritasycursivas.wordpress.com/>
Soler Gallo, Miguel (2011), "Hurgando en el ‘Desván de los malditos’: unas notas sobre Mercedes Formica", Perífrasis, 2 (3): 40-55.
Varela Olea, María Ángeles (2021), "El existencialismo personalista de Carmen Laforet: La mujer nueva surgida de la trilogía iniciada en Nada", Revista de literatura, 83 (165): 193-218.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2023-03-25 (2)
- 2023-03-25 (1)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
