La razón poética de María Zambrano como teoría feminista
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.8Paraules clau:
María Zambrano, raó poètica, literatura i filosofia, dona i escriptura, dona i textualitat, teoria feminista, filosofia feministaResum
Amb la seva "raó poètica", María Zambrano va aconseguir trobar, a mesura que buscava, un mètode possible del descobriment de l’ésser enfront de si mateix, a partir d’un pensament que permet la màxima amplitud, des de la mínima violència. Ontologia adequada, que per ser-ho s’ofereix com a model teòric possible no sols a l’estat fragmentari de les humanitats, sinó, per això mateix, a la teoria feminista.
Referències
Bonilla, Alcira B. (1991), "Razón poética y género: arquetipos femeninos", Philosophica Malacitana, 4: 49-64.
Braidotti, Rosi (2000), Sujetos nómades, Buenos Aires, Paidós.
Bungård, Anna (2005), "El liberalismo espiritual de María Zambrano: Horizonte del liberalismo", Journal of Spanish Cultual Studies, 6 (1): 25-41.
Johnson, Roberta (2011), "Hablar con el cuerpo. María Zambrano y el pensamiento de la diferencia español", María Zambrano. Palabras para el mundo, Madeline Cámara y Luis Pablo Ortega (eds.), Newark, Juan de la Cuesta: 171-190. Laurenzi, Elena (1995), María Zambrano. Nacer por sí misma, Madrid, Horas y Horas.
Maillard, Chantal (1992), La creación por la metáfora. Introducción a la razón poética, Barcelona, Anthropos.
—(1998), "Las mujeres en la filosofía española", Historia feminista de la literatura española (en lengua castellana) V. La literatura escrita por mujer. (Del siglo XIX a la actualidad), Iris M. Zavala (ed.), Barcelona, Anthropos.
Moi, Toril (1985), Feminist Literary Theory, Nueva York, Routledge.
Revilla, Carmen (2005), Entre el alba y la aurora. Sobre la filosofía de María Zambrano, Barcelona, Icaria. 4Verdugo González, Ana B. (2020), Razón poética. La escritura femenina como creación de realidad, Almería, Instituto de Estudios Almerienses.
Zambrano, María (1982), España, sueño y verdad, Barcelona, Edhasa.
—(1993), Filosofía y poesía, Madrid, Fondo de Cultura Económica de España.
—(1995), Confesión, género literario, Madrid, Siruela.
—(2004), Pensamiento y poesía en la vida española, Mercedes Gómez Blesa (ed.), Madrid, Biblioteca Nueva.
—(2007), La aventura de ser mujer, Juan Fernando Ortega (ed.), Málaga, Veramar.
—(2011), Delirio y destino. Los veinte años de una española, Madrid, Horas y Horas.
—(2017), Claros del bosque, Mercedes Gómez Blesa (ed.), Madrid, Cátedra.
—(2018), Hacia un saber sobre el alma, Madrid, Alianza.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).