L’humor agafa forma: una anàlisi feminista de la seva dimensió comunicativa
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.15Paraules clau:
qüestionar, humorisme, ironia, mobilitzar, existènciaResum
L’objectiu d’aquest article és analitzar la presència i el funcionament de l’humor en algunes propostes artístiques feministes i determinar els seus punts de tensió i confrontació amb el discurs dominant. El nostre argument té com a base dos treballs precedents relacionats amb l’humor (Bajtín, 1987; Eagleton, 2021) i algunes investigacions que van analitzar el seu potencial dins del feminisme (Merrill, 1988; C. Atance, 2018; Álvarez, 2018). Partint d’aquesta base, intentarem establir una connexió amb la defensa del caràcter comunicatiu de la confessió postulada per la filòsofa María Zambrano. L’objectiu serà mostrar com l’humor entra en escena des d’un cos concret, situat (Haraway, 1995), afectat (Garcés, 2013), amb la intenció de desconfigurar les estructures hegemòniques del pensament i proposar altres visions i significats més amplis. Un procés creatiu i comunicatiu que sorgeix de la complexitat de la vida per formular al camp de l’art la pregunta sobre què és possible a través dels imaginaris radicals que ofereix l’humor.
Referències
Adán, Carme (2003), Feminismo e coñecemento. Da experiencia das mulleres ao cíborg, A Coruña, Espiral Maior.
Álvarez Muguruza, Iraide (2018), Otras risas son posibles. El humor: una herramienta política de resistencia feminista, Trabajo Fin de Grado, Euskal Herriko Unibertsitatea.
Bajtín, Mijail (1987), La cultura popular en la Edad Media y en el Renacimiento. El contexto de François Rabelais, Madrid, Alianza.
Birulés Bertrán, Josefina (2003), "La memoria de la muchacha tracia: mujeres y filosofía", Clepsydra: Revista de Estudios de Género y Teoría Feminista, 2: 7-12.
Butler, Judith (2006), Vida Precaria. El poder del duelo y la violencia, Buenos Aires, Paidós.
Caballero, Félix (2012), O humor galego alén da retranca, Cangas do Morrazo, Edicións Morgante.
C. Atance, Belo (2018), Humor Feminista y Auto-representación, Trabajo Fin de Máster, Universitat de Barcelona.
De Diego, Estrella, et al. (2014), Chelo Matesanz: as miñas cousas en observación, Santiago de Compostela, Centro Galego de Arte Contemporánea.
Do Nascimento, Maria S. (2018), "Casada consigo mesma: mulheres palhaças e a busca de uma comicidade feminista", Revista Ártemis, 26 (1): 125-142.
Eagleton, Terry (2021), Humor, Madrid, Taurus.
Garcés, Marina (2013), Un mundo en común, Barcelona, Bellaterra.
Haraway, Donna J. (1995), Ciencia, ciborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza, Madrid, Cátedra.
Jankelevitch, Vladimir (1982), La ironía, Madrid, Taurus.
Labaka Mayoz, Ane (2021), Algara mutilatuak, Zarautz, Susa Literatura.
Laurenzi, Elena (1995), María Zambrano: nacer por sí misma, Madrid, Horas y HORAS.
Linares Bernabéu, Esther (2020), "Hacia un análisis del discurso humorístico reivindicativo desde la perspectiva de género", Language Design Special Issue: 131-115.
Maillard, Chantal (1998), La razón estética, Barcelona, Ediciones Laertes.
Manchado, Raquel (2017), Comadres. La demonización de la amistad entre mujeres, Madrid, Antorcha Ediciones.
Merrill, Lisa (1988), "Feminist Humor: Rebellious and Self‐Affirming", Women’s Studies: An Inter-Disciplinary Journal, 15 (1-3): 271-280.
Pérez Ortiz, Gloria (2015), "Las leyes de violencia de género me parecen un chiste del sistema patriarcal", Píkara Magazine, 25/11/2015.
Pirandello, Luigi (2007), El humorismo. (Esencia, carácter y materia del humorismo), Madrid, Clangre.
Reckitt, Helena y Peggy Phelan (2005), Arte y feminismo, Londres, Phaidon.
Segarra, Marta (ed.) (2010), Entrevistas a Hélène Cixous. No escribimos sin cuerpo, Barcelona, Icaria.
Siurana, Carlos (2015), Ética del humor. Fundamentos y aplicaciones de una nueva teoría ética, Madrid, Plaza y Valdés Editores.
Temprano, Emilio (1999), El arte de la risa, Barcelona, Seix Barral.
Vasallo, Brigitte (2015), "¿Quién teme a la sátira lesbofeminista?", Pikara Magazine, 16/04/2015. Xamardo González, Nicolás (2004), "Comunicación e Interpelación", Estudios sobre el mensaje periodístico, 10: 191-200.
Zambrano, María (2011), Confesiones y Guías, Madrid, Eutelequia Ensayo. —(2014), Obras completas. VI, Escritos autobiográficos (1928-1990), Barcelona, Galaxia Gutenberg. —(2015), Obras completas. I, Libros (1930-1939), Barcelona, Galaxia Gutenberg.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).