Marginalidad y prostitución. Escritura abolicionista en Carlota O’Neill (1905-2000)

Autors/ores

  • Rocío González Naranjo Université Catholique de l’Ouest Bretagne-Sud

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.5

Paraules clau:

Carlota O'Neill, abolicionisme, moviment de dramaturgues republicanes, modernes, obres memorials

Resum

Carlota O’Neill de Lamo (1905-2000) va ser una dona polivalent, com la majoria de les modernes: escriptora, periodista, dramaturga, empresària, productora de televisió i de radio, activista..., una trajectòria professional que encara a hores d’ara es desconeix a causa del seu empresonament i el seu exili. Moltes de les seves posicions ideològiques les transmet a la seva producció. Va ser pionera del teatre proletari a Espanya, i el tema escollit per la seva primera obra va ser la situació de les treballadores. A tota la seva producció memorialista —que no es resumeix sols a Una mexicana en la guerra de España (1964)— mostra un interès especial per la marginalitat i els baixos fons. Des de la seva primera obra de teatre, Al rojo, de 1933, passant per les seves memòries i altres obres inèdites, la prostitució és un dels temes essencials. D’aquesta manera, busquem indicis en la seva obra per respondre a la següent pregunta: Era Carlota O’Neill abolicionista?

Referències

[Anónimo] (1924), "Mitin sanitario", La Libertad, 15/01/1924.

—(1926a), "Mitin abolicionista en el Eslava", Heraldo de Madrid, 15/03/1926: 4.

—(1926b), "El primer congreso abolicionista español", La Nación, 10/05/1926: 5.

—(1926c), "El primer congreso español de Abolicionismo", La Libertad, 14/11/1926.

—(1930), "La nueva campaña de la Sociedad española de abolicionismo", El Liberal, 25/03/1930: 3.

—(1931), "Teatro Proletario", La Voz, 23/07/1931: 4.

—(1932), "Las entidades femeninas y el abolicionismo", Luz, 08/12/1932: 8.

—(1933), "Proyección de la película Mercado de mujeres, en el acto inaugural de la campaña abolicionista en Madrid", Crónica, 22/01/1933.

—(1935), "El Cine Teatro Club", La Voz, 16/07/1935: 4.

Bobes Naves, Carmen (1997), "Los espacios dramáticos", Semiología de la obra dramática, Madrid, Arco & Libros: 387-432.

Carnés, Luisa (1934), "Una mujer busca trabajo", Estampa, 05/05/1934: 15-18.

F. M. N. (1936), "En el Lyceum Club se leyó ayer Paraíso perdido de Carlota O’Neill", El Sol, 21/03/1936: 4.

González Naranjo, Rocío (2016), "Las dramaturgas republicanas: propuesta para un movimiento literario ausente de las antologías", HispanismeS, 8: 110-128.

Juarros, César (1928), "Comentarios de un médico", La Libertad, 01/03/1928. León, María Teresa (1970), Memoria de la melancolía, Buenos Aires, Losada.

Muñoz, Matilde (1929), "Cómo nacieron las mujeres del arte. Romero de Torres cuenta la historia dramática de Carmen", Estampa, 31/12/1929: 34-35.

Mangini, Shirley (2001), Las modernas de Madrid. Las grandes intelectuales españolas de la Vanguardia, Barcelona, Península.

O’Neill, Carlota (1939), Sinfonía incompleta [inédito. Archivos personales Carlota Leret O’Neill].

—(1964), Una mexicana en la guerra de España, México D. F., La Prensa.

—(1997), Circe y los cerdos. Cómo fue España encadenada. Los que no pudieron huir, Juan Antonio Hormigón (ed.), Madrid, Asociación de Directores de Escena de España.

—(2019), Las olvidadas (Anagnórisis), Rocío González Naranjo (ed.), Madrid, Cuadernos del Vigía.

—(2021), Al rojo. El paraíso perdido. Paraíso recobrado, Rocío González Naranjo (ed.), Madrid, Torremozas.

Sánchez Covisa, José (1933), "El problema del abolicionismo en España", Cultura Integral y Femenina, 15/02/1933: 16-17.

Lectora 28

Descàrregues

Publicades

2022-10-28 — Actualitzat el 2023-03-25

Com citar

[1]
González Naranjo, R. 2023. Marginalidad y prostitución. Escritura abolicionista en Carlota O’Neill (1905-2000). Lectora: revista de dones i textualitat. 28 (Mar. 2023), 93–112. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.5.

Número

No 28 (2022): Rostros y voces de mujeres de la Edad de Plata

Secció

DOSSIER

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).