Delhy Tejero, il·lustradora a Crónica i les seves primeres narracions inspirades en Elena Fortún
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.9Paraules clau:
Delhy Tejero, Elena Fortún , Segona República espanyola, CrónicaResum
Després d’haver obtingut el títol de professora de dibuix, gravat i modelat a la Escuela de San Fernando de Madrid, Delhy Tejero (1904-1968) comença a desenvolupar una notable tasca com a il·lustradora. Entre 1930 i 1935 col·labora amb el suplement infantil de Crónica il·lustrant contes d’Antoniorrobles, José Santuguini, Elena Fortún, Sara Insúa i Josefina Carabias, d’entre altres. Aquest article analitza la relació que va mantenir Delhy Tejero amb alguns escriptors durant la Segona República espanyola, centrant-se particularment en l’anàlisi de les il·lustracions que va realitzar pels contes que Elena Fortún va publicar a la revista gràfica Crónica. A més a més, com es demostrarà, el conte "Colasín" —publicat per Elena Fortún a Crónica, el 1932, amb il·lustracions de Delhy Tejero— influeix en l’escriptura de "Un niño al revés", la seva primera narració infantil. L’objectiu final d’aquesta investigació és mostrar com la gran capacitat de fabulació de Delhy Tejero necessita tant el pinzell com la ploma per deixar fer la seva imaginació.
Referències
Abril, Manuel (1934), "Trajes regionales de ritual", Blanco y Negro, 09/12/1934. Alaminos López, Eduardo (2005), Delhy Tejero: 111 dibujos, 1904-1968, Madrid,
Museo Municipal de Arte Contemporáneo.
Alcaide, José Luis y Francisco José Pérez Rojas (2005), "Delhy Tejero, una artista de los años treinta", Delhy Tejero: 111 dibujos, Eduardo Alaminos López (ed.), Madrid, Museo Municipal de Arte Contemporáneo: 7-30.
Alonso Imaz, María del Carmen (2000), "Los cuentos de Grimm y su relación con los cuentos del folclore español", Studia Carande. Revista de Ciencias Sociales y Jurídicas, 5: 469-482.
Ariño, Amaranta y Javier Pérez Rojas (1997), La Eva Moderna. Ilustración gráfica española 1914-1935, Madrid, Fundación Mapfre.
Aznar Almazar, Sagrario (1993), El arte cotidiano. Modernismo y simbolismo en la ilustración gráfica madrileña 1900-1925, Madrid, UNED.
Barthes, Roland (1977), Poétique du récit, París, Seuil.
Cabañas Bravo, Miguel (2005), Delhy Tejero, una imaginación ensimismada en las décadas centrales del siglo XX, Madrid, Ayuntamiento.
Carabias, Josefina (1998), Como yo los he visto. Encuentros con Valle-Inclán, Unamuno, Baroja, Marañón, Pastora Imperio, Ramiro de Maeztu y Belmonte, Madrid, Aguilar.
Cousillas Rodríguez, Manuel (2010), "Los duendes en la literatura española", Garoza. Revista de la Sociedad Española de Estudios Literarios de Cultura Popular, 10: 61-70.
Fortún, Elena (1951), Los cuentos que Celia cuenta a los niños, Madrid, Aguilar. Fortún, Elena y Matilde Ras (2014), El camino es nuestro, Nuria Capdevila-
Argüelles y María Jesús Fraga (eds.), Madrid, Fundación Banco Santander.
Fraga, María Jesús (2013), Elena Fortún, periodista, Madrid, Pliegos.
García García, María Isabel (1998), "Delhy Tejero, una mirada diferente a la vanguardia", Delhy Tejero: una muchacha y una maleta. Catálogo de la Exposición de Zamora, Tomás Sánchez Santiago y Fernando Lozado Bordel (eds.), Zamora, Diputación Provincial: 79-101.
Gutiérrez Carbajal, Inés (2004), "La trayectoria artística de Delhy Tejero", Anuario del Instituto de Estudios Zamoranos, Adrián Ocampo, 21: 413-434.
Lozano Bartolozzi, María del Mar (2001), "Artistas plásticas españolas entre las dos guerras europeas: Pitti (Francis) Bartolozzi, Delhy Tejero, Remedios Varo", Iconografía y creación artística: estudios sobre la identidad femenina desde las relaciones de poder, Rosario Camacho y Aurora Miró (eds.), Málaga, Centro de Ediciones de la Diputación: 289-328.
L. R. (1930), "Con sus lápices y sus pinceles, Adelita Tejero, que aún es casi una niña, lucha bravamente por el arte y por la vida", Crónica, 16/3/1930.
Navarro Talegón, José (1980), "Delhy Tejero: Notas para una biografía", Delhy Tejero, VV. AA., Zamora, Caja de Ahorros Provincial: 45-54.
Ramos Ortega, José Manuel (2001), Las revistas literarias en España entre la Edad de Plata y el medio siglo. Una aproximación histórica, Madrid, Ediciones de la Torre.
Ródenas de Moya, Domingo (2004), "La prensa cultural en la Edad de Plata",
Quimera. Revista de Literatura, 250: 18-22.
Sánchez Santiago, Tomás (2020), "Las distintas necesidades expresivas de Delhy Tejero", Delicada Delhy, Tomás Sánchez Santiago (ed.), Palma de Mallorca, Los Papeles de Brighton: 57-68.
Tejero, Delhy (2004), Los cuadernines (Diarios 1936-1968), Dolores Vila Tejero y Tomás Sánchez Santiago (eds.), Zamora, Diputación.
—(2018), Los cuadernines (Diarios 1936-1968), Dolores Vila Tejero y Tomás Sánchez Santiago (eds.), León, Eolas.
—(2020), Narraciones ilustradas/Ilustraciones narradas, Dolores Romero López (ed.), Burgos, Instituto Castellano y Leonés de la Lengua.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2023-03-25 (2)
- 2023-03-25 (1)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
