La literatura como experiencia encarnada: duelo, enfermedad y deseo en Lo que hay (2022) de Sara Torres
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2024.30.5Paraules clau:
dol, càncer de mama, estudis queer, literatura lèsbica, estudis sobre la mort, autoficcióResum
En la novel·la d’autoficció Lo que hay (2022) l’escriptora Sara Torres realitza una indagació narrativa en l’experiència d’un dol doble: l’amorós per la pèrdua d’una amant, i el maternal, després de la defunció de la seva mare a causa d’un càncer de mama. Amb l’absència com a fil conductor, l’obra aborda altres temàtiques com els discursos i la cultura hegemònica entorn del càncer de mama, la vivència de la sexualitat i el desig (lèsbics) en un estat de dol, l’ètica de les cures, així com el potencial i leslimitacions de la literatura per a subjetivitzar, elaborar i comunicar aques-tes experiències. Aquest article analitza les tres temàtiques principals que vertebren la novel·la: el càncer de mama, el dol i el desig, argumentant que l’autora obre noves vies representacionals per a imaginar la malaltia i la pèrdua des d’una ètica queer i feminista.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Gloria García Pintueles
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
