Oscura manada intransigente: Julia Otxoa en busca de la luz
Paraules clau:
poesía, denuncia de la violencia, pacifismo, País Vasco, humanismo comprometidoResum
Es Julia Otxoa (San Sebastián, 1953) una poeta que desde finales de los años 70 viene mostrando una sostenida preocupación por la barbarie del ser humano: es la experiencia del siglo XX (cuyo emblema es la II Guerra Mundial) y es la experiencia del País Vasco desde la Guerra Civil, pasando por la represión franquista, hasta la democracia ensombrecida por el terrorismo. La poesía de Otxoa comienza denunciando la destrucción del amor en un lenguaje de filiación irracionalista que va desde Composición entre la luz y la sombra (1978) hasta Centauro (1989). Pero en sus últimos libros, desde La edad de los bárbaros (1997) hasta La lentitud de la luz (2008), el humanismo comprometido de su voz se abre a una reflexión esencialista en torno al sentimiento de extrañamiento, la extranjeridad como patria y destino, la comunión con la naturaleza y el entrañamiento en la infancia, y la necesidad de (re)inventar un lenguaje del silencio con el que huir de la palabrería oficial y el comercio de la mentira.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
