Col·legials majors a l’Audiència borbònica de Catalunya.
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2020.40.13Paraules clau:
Catalunya, Audiència bornònica, col·legials majors.Resum
Estudi de la presència dels col·legials majors de Castella a l’Audiència borbònica de Catalunya (1716-1808). S’identifiquen els magistrats que havien estat becaris dels sis col·legis majors, la seva procedència geogràfica, familiar i social, la carrera judicial que van fer abans i després de la seva estada a Catalunya, aquesta mateixa estada i la seva activitat cultural, si n’hi va haver. Es completa amb l’estudi de magistrats procedents d’altres col·legis i es compara l’important grup dels col·legials majors amb els d’altres procedències, especialment els provinents de la carrera de varas (corregidors i alcaldes majors) i els advocats. En línies generals es confirma el model conegut de l’Audiència de València, però també s’observen diferències significatives, en especial una presència col·legial més tardana en el cas de Catalunya, deguda a les circumstàncies concretes de formació del tribunal l’any 1716, com ara el nomenament de jutges cessants per la caiguda de Melchor de Macanaz.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Pere Molas Ribalta
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
