Trameses

Necessiteu Vés a l’inici de sessió o Registrar per fer una tramesa.

Llista de verificació per preparar trameses

Com a part del procés de la tramesa, els autors/ores han de verificar que compleixen totes les condicions següents. En cas que no se segueixin aquestes instruccions, les trameses es podran retornar als autors/ores.
  • La tramesa no s'ha publicat anteriorment ni s'ha presentat abans a cap altra revista.
  • El fitxer de la tramesa està en format de document de l'OpenOffice o Microsoft Word.
  • Sempre que ha estat possible s'han proporcionat els URL per a les referències.
  • El text compleix els requisits estilístics i bibliogràfics descrits a les instruccions de l'autor/a a Indicacions de l’autor/a, que es troben a «Sobre la revista».
  • Si es tramet a una avaluació per experts/ertes d'una secció de la revista, s'han de seguir les instruccions a Assegurar una avaluació anònima.

Directrius per a l’autor/a

1. Els articles enviats a Pedralbes. Revista d’Història Moderna per a la seva publicació hauran de ser inèdits i referits a l’àmbit de la història moderna.

2. Els originals rebuts seran examinats pel Consell de Redacció de la revista i per lectors externs, que decidiran sobre la seva admissió i moment de publicació.

3. Els articles, publicats en català, castellà, anglès, francés, italià o portugués, estaran acompanyats de la traducció del títol al català, castellà i anglès, d’un resum de 150 paraules i de 4/5 paraules clau en català, castellà i anglès.

4. L’extensió aconsellable dels articles serà de 50.000 - 60.000 espais, incloent-hi les notes, els gràfics i les figures. El text ha de ser en format Word, tipus de lletra Times New Roman, cos 12 i a doble espai (per a les notes al peu de página: cos 10 i espai senzill).

5. Si l’autor consigna que l’article forma part dels treballs d’un grup d’investigació, és el text resultant d’un seminari o qualsevol altra indicació, ho farà mitjançant un asterisc situat (a) després del seu nom, i (b) a peu de pàgina, abans de les notes numerades, i en la mateixa caixa de lletra que les notes.

6. Le paraules i les expressions en llengües diferents a les del text es posen en cursiva (exemple: trait d’union). No es permet l’ús de la negreta o del subratllat.

7. Es recomana d’organitzar el text en epígrafs. Els títols dels epígrafs van en cursiva i numerats.

8. Les cites textuals aniran sempre en rodona, entre cometes baixes (« »). S’evitarà un nombre excessiu de cites i, si ocupen més de tres línies, aniran en paràgraf a part, sagnades pel marge esquerre, sense cometes i en un cos més petit (Times New Roman, cos 11).

9. Els números de les notes en el text principal aniran volats i situats després del signe de puntuació, si n’hi ha.

Les notes a peu de pàgina tindran la primera línia sagnada. El seu número anirà seguit d’un punt i d’un espai en blanc. Les referències presents a les notes estaran redactades d’acord amb les següents indicacions:

(1) Referències arxivístiques:

(a) la primera vegada que se citi un arxiu, haurà de figurar amb el seu nom complet, seguit de les seves inicials entre parèntesi, per a cites successives; seguidament, fons (en rodona), lligall o manuscrit (ms.), número corresponent.

Exemples:

Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Monacals, lligall 100, ff. 3-5.

ACA, Monacals, lligall 100, ff. 3-5.

(2) Referències bibliogràfiques:

(a) la primera vegada que es citi una obra haurà de figurar el nom i cognoms de l’autor (els darrers, en versaletes), títol en cursiva, editorial, ciutat, any d’edició i pàgines que interessin. Per a les citacions successives n’hi haurà prou amb el cognom de l’autor, títol abreujat amb dues o tres paraules (sense punts suspensius) i pàgines.

Exemples:

Jaume VICENS VIVES, Els Trastàmares: el segle xv, Teide, Barcelona, 1956, pp. 30-40.
VICENS, Els Trastàmares, pp. 45-50.

(b) en el cas d’articles de revista, capítols de llibre, actes de congressos o volums recopilatoris, el títol del treball figurarà entre cometes i el de la publicació en cursives. En els articles cal indicar també el número del volum i del fascicle de la revista i l’any d’edició, aquest darrer entre parèntesi. Els noms dels coordinadors o editors d’obres col·lectives aniran només amb la inicial; i els seus cognoms, sense versaleta; seguits de la indicació ed., o coord., (sense paréntesi); i situats abans del títol del volum.

Exemples:

Rolando MINUTI, «Internet e il mestiere storico. Riflessioni sulle incertezze di una mutazione», Cromohs, 6 (2000), pp. 1-75.

Maartje VAN GELDER, «The People’s Prince: Popular Politics in Early Modern Venice», The Journal of Modern History, 90/2 (2018), pp. 249-291.

Anthony McFARLANE, «Challenges from the Periphery: rebellion in the Spanish American colonies», a W. Thomas, ed., Rebelión y resistencia en el mundo hispánico del siglo XVII, Leuven University Press, Lovaina, 1992, pp. 250-269.

J. I. Fortea i J. E. Gelabert, eds., Ciudades en conflicto (siglos XVI-XVIII), Junta de Castilla y León/Marcial Pons, Valladolid, 2008.

(c) Per indicar una o dues pàgines concretes dins d’un llibre, un article o un capítol de llibre:

A. Anselmi i A. Minguito, eds., El diario del Viaje a España del cardinal Francesco Barberini escrito por Cassiano del Pozzo, Doce Calles, Madrid, 2004, pp. 83 i 328.

Abdelouahed Akmir, «Estado, economía y sociedad en Marruecos del siglo xvii según el manuscrito de Jorge de Henin», a M. Salhi, ed., El siglo XVII hispanomarroquí, Université Mohammad V, Rabat, 1997, pp. 149-158: 154.

(d) Per a les revistes online i les publicacions en accés obert, cal afegir la pàgina web correspondent, la data de consultació i el codi DOI.

Exemples:

Juan Pablo CRUZ MEDINA, «Entre la imagen de Dios y la imagen del rey. Evangelización y formación de cuerpo social en un pueblo de indios del nuevo reino de Granada. Siglos XVI-XVIII», Librosdelacorte.Es, 17 (2019), pp. 33 - 51. Recuperat online a la pàgina https://revistas.uam.es/librosdelacorte/article/view/ldc2018.10.17.002 el 01/12/2020, DOI: https://doi.org/10.15366/ldc2018.10.17.002

Nadine BELIGAND i Arnaud EXBALIN, «La parole et le corps. Fabrique, ambiguïtés et brouillages des catégories en Amérique ibérique (XVIe-XVIIIe siècles)», Nuevo Mundo Mundos Nuevos (2019), recuperat online a la pàgina http://journals.openedition.org/nuevomundo/75463, el 01/12/2020, DOI: https://doi.org/10.4000/nuevomundo.75463

(e) Per a les entradas de diccionaris i glossaris s’utiliza la expressió s.v. (sub voce).

Exemple:

Elena RIVA, s.v. «Serbelloni, Gian Galeazzo», a Dizionario biografico degli italiani, XCII, 2018, recuperat online a la pàgina  https://www.treccani.it/enciclopedia/gian-galeazzo-serbelloni_%28Dizionario-Biografico%29/ el 01/12/2020

10. les fórmules llatines (idem, ibidem, passim...) no porten accent i van en cursiva.

11. Les comentes altes (“ ”) s’utilitzen només per enfatitzar algunes paraules. Es recomana un ús limitat d’aquestes “expressions”.

12. Els segles, quan indicats amb números romans, es posen en versaletes.

Declaració de privacitat

Responsable

Secretaria General de la Universitat de Barcelona

Finalitat

Si us registreu com a autor o revisor, la finalitat serà la de gestionar la realització de les corresponents funcions en relació amb la revista en què us registreu. Si us registreu com a lector, la finalitat serà la d’enviar-vos informació sobre la revista en què us registreu

Legitimació

Consentiment de la persona interessada

Destinataris

La pròpia universitat i els encarregats del tractament, si escau. No es contempla la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal

Drets

Accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, sol·licitar-ne la portabilitat de les dades o sol·licitar-ne la limitació dels tractaments

Informació addicional

Podeu consultar la informació addicional en el següent enllaç: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/122803