Trameses

Directrius per a l’autor/a

Normes per a la publicació d'articles a Pedralbes

1. Els articles enviats a Pedralbes. Revista d’Història Moderna per a la seva publicació hauran de ser inèdits i referits a l’àmbit de la història moderna. Els autors s’hauran d’enregistrar a la pàgina web de la revista (https://revistes.ub.edu/revistapedralbes) i enviar els originals en format Word.

2. Els originals rebuts seran examinats pel Consell de Redacció de la revista i per lectors externs, que decidiran sobre la seva admissió i moment de publicació.

3. Els articles, publicats en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès, estaran acompanyats de la traducció del títol al català, castellà i anglès, d’un resum de 150 paraules i de 4/5 paraules clau en català, castellà i anglès.

4. L’extensió aconsellable dels articles serà de 50.000 - 60.000 espais, incloent-hi les notes, els gràfics i les figures. El text ha de ser en format Word, tipus de lletra Times New Roman, cos 12 i a doble espai (per a les notes al peu de página: cos 10 i espai senzill).

5. Si l’autor consigna que l’article forma part dels treballs d’un grup d’investigació, és el text resultant d’un seminari o qualsevol altra indicació, ho farà mitjançant un asterisc situat (a) després del seu nom, i (b) a peu de pàgina, abans de les notes numerades, i en la mateixa caixa de lletra que les notes.

6. Les paraules i les expressions en llengües diferents a les del text es posen en cursiva (exemple: trait d’union). No es permet l’ús de la negreta o del subratllat.

7. Es recomana d’organitzar el text en epígrafs. Els títols dels epígrafs van en cursiva i numerats.

8. Les cites textuals aniran sempre en rodona, entre cometes baixes (« »). S’evitarà un nombre excessiu de cites i, si ocupen més de tres línies, aniran en paràgraf a part, sagnades pel marge esquerre, sense cometes i en un cos més petit (Times New Roman, cos 11).

9. Els números de les notes en el text principal aniran volats i situats després del signe de puntuació, si n’hi ha.

Les notes a peu de pàgina tindran la primera línia sagnada. El seu número anirà seguit d’un punt i d’un espai en blanc. Les referències presents a les notes estaran redactades d’acord amb les següents indicacions:

(1) Referències arxivístiques:

(a) la primera vegada que se citi un arxiu, haurà de figurar amb el seu nom complet, seguit de les seves inicials entre parèntesi, per a cites successives; seguidament, fons (en rodona), lligall o manuscrit (ms.), número corresponent.

Exemples:

Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Monacals, lligall 100, ff. 3-5.

ACA, Monacals, lligall 100, ff. 3-5.

(2) Referències bibliogràfiques:

(a) la primera vegada que es citi una obra haurà de figurar el nom i cognoms de l’autor (els darrers, en versaletes), títol en cursiva, editorial, ciutat, any d’edició i pàgines que interessin. Per a les citacions successives n’hi haurà prou amb el cognom de l’autor, títol abreujat amb dues o tres paraules (sense punts suspensius) i pàgines.

Exemples:

Exemples: Jaume Vicens Vives, Els Trastàmares: el segle xv, Teide, Barcelona, 1956, pp. 30-40.

Vicens, Els Trastàmares, pp. 45-50.

(b) en el cas d’articles de revista, capítols de llibre, actes de congressos o volums recopilatoris, el títol del treball figurarà entre cometes i el de la publicació en cursives. En els articles cal indicar també el número del volum i del fascicle de la revista i l’any d’edició, aquest darrer entre parèntesi. Els noms dels coordinadors o editors d’obres col·lectives aniran només amb la inicial; i els seus cognoms, sense versaleta; seguits de la indicació ed., o coord., (sense paréntesi) i situats abans del títol del volum.

Exemples:

Rolando Minuti, «Internet e il mestiere storico. Riflessioni sulle incertezze di una mutazione», Cromohs, 6 (2000), pp. 1-75.

Maartje Van Gelder, «The People’s Prince: Popular Politics in Early Modern Venice», The Journal of Modern History, 90/2 (2018), pp. 249-291.

Anthony McFarlane, «Challenges from the Periphery: rebellion in the Spanish American colonies», a W. Thomas, ed., Rebelión y resistencia en el mundo hispánico del siglo XVII, Leuven University Press, Lovaina, 1992, pp. 250-269.

J. I. Fortea i J. E. Gelabert, eds., Ciudades en conflicto (siglos xvi-xviii), Junta de Castilla y León/Marcial Pons, Valladolid, 2008.

(c) Per indicar una o dues pàgines concretes dins d’un llibre, un article o un capítol de llibre:

A. Anselmi i A. Minguito, eds., El diario del Viaje a España del cardinal Francesco Barberini escrito por Cassiano del Pozzo, Doce Calles, Madrid, 2004, pp. 83 i 328.

Abdelouahed Akmir, «Estado, economía y sociedad en Marruecos del siglo xvii según el manuscrito de Jorge de Henin», a M. Salhi, ed., El siglo xvii hispanomarroquí, Université Mohammad V, Rabat, 1997, pp. 149-158: 154.

(d) Per a les revistes en línia i les publicacions en accés obert, cal afegir la pàgina web corresponent, la data de consulta i el codi DOI.

Exemples:

Juan Pablo Cruz Medina, «Entre la imagen de Dios y la imagen del rey. Evangelización y formación de cuerpo social en un pueblo de indios del nuevo reino de Granada. Siglos xvi-xviii», Librosdelacorte.Es, 17 (2019), pp. 33 - 51. Recuperat online a la pàgina web https://revistas.uam.es/librosdelacorte/article/view/ldc2018.10.17.002 el 01/12/2020, DOI: https://doi.org/10.15366/ldc2018.10.17.002

Nadine Beligand i Arnaud Exbalin, «La parole et le corps. Fabrique, ambiguïtés et brouillages des catégories en Amérique ibérique (xvie-xviiie siècles)», Nuevo Mundo Mundos Nuevos (2019), recuperat online a la pàgina http://journals.openedition.org/nuevomundo/75463, el 01/12/2020, DOI: https://doi.org/10.4000/nuevomundo.75463

(e) Per citar a les entradas de diccionaris i glossaris s’utiliza la expressió s.v. (sub voce).

Exemple:

Elena Riva, s.v. «Serbelloni, Gian Galeazzo», a Dizionario biografico degli italiani, XCII, 2018, recuperat online a la pàgina  https://www.treccani.it/enciclopedia/gian-galeazzo-serbelloni_%28Dizionario-Biografico%29/ el 01/12/2020

10. Les fórmules llatines (idem, ibidem, passim...) no porten accent i van en cursiva.

11. S’escriuen en versaletes els numerals romans que indiquen segles, capítols, toms i volums d’obres (segle xvi, capítol vi, tom xii, volum xix).

Podeu consultar els criteris d’estil al llibre d’estil de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/cub/). Si teniu dubtes sobre l’aplicació de les normes d’estil, podeu adreçar-vos directament a la secretaria de redacció (revistapedralbes@ub.edu).

La revista promou l’ús del llenguatge inclusiu a les publicacions científiques. Abans d’enviar articles, recomanem la lectura prèvia d’alguna guia sobre el llenguatge inclusiu, com les de l’American Psychological Association (www.ehu.eus/documents/1738121/1797626/Estilo+APA-+Anexo+1-Lenguaje+inclusivo.pdf/98fead1a-1396-7103-43cf-248189d3b814?t=1614332453482).