Mariana Victoria de Portugal: una infanta y muchas cartas
Paraules clau:
Maria Victòria, Isabel Farnesio, Josep I de Portugal, etiqueta de palau, terratrèmol de Lisboa, tractat de San Ildefonso.Resum
La correspondència que Maria Victòria (Madrid, 1718–Lisboa, 1781) va mantenir amb la seva mare, la reina Isabel Farnesio, entre 1729 i 1766, data de la seva mort, i posteriorment amb els seus germans, permet un coneixement detallat de l’educació, les aficions i la vida conjugal d’aquesta infanta a Madrid, París i Lisboa. Destinada ja el 1721 a casar-se amb Lluís XV de França, els nous plans matrimonials del darrer la portaren a esposar el 1732 el futur Josep I de Portugal. Juntament amb els seus embarassos i el naixement de les seves filles, l’etiqueta de la cort portuguesa, els regals intercanviats, la casa de què Maria Victòria finalment va disposar i altres facetes palatines, les cartes recullen també, com a rerefons, els esdeveniments d’aquells anys: les difícils relacions entre Espanya i Portugal per la demarcació de les seves fronteres a Amèrica, reformes administratives del comte d’Oeiras, el terratrèmol de Lisboa de 1755 i l’ascens del marquès de Pombal. Més en particular, l’atemptat patit pel seu marit el 1758 va donar pas al seu nomenament com a governadora durant dos mesos i posteriorment va exercir la regència en 1776-1777. A continuació, i com a reina vídua, va visitar Espanya. La correspondència aporta llum molt reveladora sobre aquella infanta i reina culta, aficionada a l’equitació i a la música, una reina de la Il·lustració.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2016 Mª Victoria López-Cordón Cortezo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
