Gobierno y redes clientelares en la Monarquía Hispánica de Felipe IV: el protonotario Jerónimo de Villanueva y la Corona de Aragón (1626-1643)
Paraules clau:
Jerónimo de Villanueva, Corona d’Aragó, Consell d’Aragó, xarxes clientelars, intermediació política, mobilització social.Resum
Aquest treball té com a finalitat l’estudi d’una de les principals personalitats polítiques de la monarquia hispànica durant el regnat de Felip IV: Jerónimo de Villanueva, protonotari d’Aragó. S’hi tractarà el paper que jugà Villanueva en els temes relacionats amb la Corona d’Aragó; en primer lloc, examinant la seva intervenció política amb motiu de la jornada de Corts celebrades el 1626 en els regnes de la Corona d’Aragó, prestant atenció al conjunt de parents i clients per ell mobilitzats. S’analitzarà també el paper jugat per Villanueva en el Consell d’Aragó com a col·laborador clau del comte duc d’Olivares. Aquesta influència del protonotari es va traduir en el desenvolupament d’una àmplia xarxa clientelar, en especial a Aragó, on el seu germà Agustín i altres parents coparen importants judicatures del regne. Gràcies a aquest teixit clientelar, el protonotari va poder desenvolupar un paper d’intermediari entre les elits dels regnes de la Corona d’Aragó i la cort. Finalment, s’examinarà el procés d’ascens social del llinatge Villanueva com a resultat de la carrera política del protonotari.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2016 Álvaro Sánchez Durán
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
