«Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre» Claus de la negociació d’Utrecht

Autors/ores

  • Jaoquim Albareda i Salvadó Universitat Pompeu Fabra

Paraules clau:

Pau d’Utrecht, pèrdues territorials, princesa dels Orsini, Cas dels Catalans.

Resum

La signatura de la Pau d’Utrecht (1713), que posava fi al llarg conflicte internacional iniciat el 1702, establí un nou equilibri europeu. Analitzarem com es van dur a terme les negociacions entre els plenipotenciaris de Felip V i els de la Gran Bretanya, sempre condicionades pels preliminars secrets que França i la Gran Bretanya havien negociat abans i que van comportar la pèrdua per part de la monarquia hispànica de Gibraltar, Menorca, els Països Baixos, Milà, Nàpols, Sicília, Sardenya i Sacramento, a banda d’importants concessions comercials als britànics (asiento de negros i navío de permiso a les Índies). Altres assumptes, en canvi, van quedar pendents de resolució, com el principat i la sobirania per a la princesa dels Orsini i el Cas dels Catalans, que van reaparèixer amb força a les converses de Rastatt.

Descàrregues

Publicades

2013-12-31

Com citar

Albareda i Salvadó, J. (2013) “«Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre» Claus de la negociació d’Utrecht”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 33, pp. 77–101. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/34701 (Accessed: 18December2024).

Número

Vol. 33 (2013)

Secció

Ponències

Llicència

Drets d'autor (c) 2013 Jaoquim Albareda i Salvadó

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.