Imágenes cartográficas de Cataluña disponibles en el transcurso del siglo XVIII: de la dependencia a la emancipación

Resum

Catalunya posseix un ric patrimoni cartogràfic que, en part, és conegut i ha estat estudiat. Com és lògic, una porció significativa pertany al segle xviii, etapa en la qual es van publicar els primers exemplars dibuixats per autors espanyols. Un corpus de quatre imatges que, gràcies a atributs com el seu cabal informatiu i evocadora iconografia, destaca sobre els altres; i, el més important, era accessible al públic català, ja què totes aquestes estampes es comercialitzaven a Barcelona. Aquest llegat ha estat conservat i donat a conèixer per col·leccionistes i recentment ha estat estudiat per persones deleroses per descobrir els seus mèrits intel·lectuals i establir la seva rellevància. La raresa i la significació cultural expliquen que algunes d’aquestes creacions hagin estat reproduïdes en facsímil, acompanyades d’un breu estudi monogràfic. Les mirades que s’hi han adreçat han estat, fins ara, essencialment documentals i geogràfiques, mentre que l’atenció de les darreres ha estat dirigida a l’arsenal de dades territorials que atresoren. Alenades per altres sensibilitats epistemològiques, comença a efectuar-se’n altres lectures, que ens conviden a advertir la seva rellevància com a invencions al servei de diversos interessos polítics o culturals, i a aprofundir en els seus efectes socials, com a vehicle encarregat d’expressar i propagar una identitat i també responsable de promoure una imaginació geogràfica i forjar unes actituds territorials.