Una rete di corruzione tra Spagna e Italia. I processi agli uffi ciali di Pedro Franqueza (1609-1611)
Paraules clau:
Duc de Lerma, Pere Franquesa, Validos, Corrupció, Oficials, Mallorca, Nàpols, Sicília.Resum
Els processos a Alonso Ramírez de Prado i a Pere Franquesa van ser el primer atac efectiu al poder del duc de Lerma i van representar un moment crucial en els vint anys del govern del favorit de Felip III. Vinculades als dos acusats principals, altres persones van haver de declarar devant els jutges sobre les seves accions i les seves relacions amb els membres principals de la facció dominant a la cort. A més dels familiars i clients d’ambdós secretaris, també es van veure involucrats en les pesquises sis ofi cials de la Secretaria d’Estat, que havien mantingut una estreta col·laboració amb Franquesa durant els anys anteriors. De l’anàlisi de les acusacions substanciades contra ells i de les respostes dels seus advocats defensors sorgeix una veritable xarxa de corrupció, que unia la cort amb les principals ciutats mediterrànies, en particular Ciutat de Mallorca, Palerm i Nàpols. Aquests processos, per tant, són una mostra més de l’extensió del poder de Lerma i de la seva habilitat en exercir infl uència sobre diverses àrees i sobre els grups dirigents dels dominis de la Monarquía dels Àustries.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2012 Giuseppe Mrozek Eliszezysnki
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
