Els oficials de l’exèrcit austriacista a l’exili: el cas de Francesc Busquets i Mitjans
Paraules clau:
Guerra de Successió, Oficials de l’exèrcit austracista, Francesc Busquets i Mitjans, Exili austracista, Pau de Viena de 1725, Sistema funerari vienès, Execucions testamentàries d’exiliats.Resum
Acabada la Guerra de Successió, la gran majoria dels oficials de l’exèrcit austracista que van aconseguir escapar de l’hostigament fi lipista van acabar refugiantse en els dominis de l’emperador Carles VI. Francesc Busquests i Mitjans, pagès benestant que en el decurs de la guerra va arribar al grau de coronel, va ser un d’ells. L’estudi dels seus anys d’exili i de les vicisituds per les que va pasar juntament amb molts dels oficials de l’exèrcit vençut pretén apropar-se a la vida d’aquest grup, particularment per terres italianes i austríaques, i a les conseqüències que per a ells van tenir el tractat de pau de 1725 i la posterior pèrdua de Nàpols i Sicilia patida per l’Emperador el 1734, any en què Busquests va morir a Viena. L’article, tot describint el sistema funerari de la capital austríaca durant aquella època, aporta informació d’arxiu sobre els funerals i l’enterrament de què Busquests va ser objecte i estudia també les seves últimes voluntats i l’execució testamentària pels seus marmesors, companys austracistes exiliats.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2012 Jacint Berenguer i Casal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.