El uso de la historia en las contiendas municipalistas de Cerdeña de la primera mitad del siglo XVII

Autors/ores

  • Francesco Manconi

Paraules clau:

Càller, Sassari, primacia civil i eclesiàstica, històries municipals, culte a relíquies, Francisco Vico.

Resum

La competència entre Cagliari i Sassari, les dues ciutats més grans de Sardenya, profundamente arralada en la seva configuració municipal baixmedieval, es va aguditzar a principis del segle XVII a causa de la crisi econòmica, que va afectar a tots els grups socials. Una de les armes més eficaces i punyents en aquesta vehement controvèrsia van ser els llibres d’història. Una varietat de textos (grans tractats a l’estil dels de Zurita o Mariana, panflets, fulls i fins i tot manuscrits, que circularen en vàries còpies) van exposar els fets històrics d’ambdues ciutats, sovint fent ús de la ficció. D’aquesta manera va nèixer una historiografia militant, amb el propòsit de crear una memòria col.lectiva per a cada ciutat, la qual es remuntava fins al passat més antic. Reclamaven la primacia civil i eclesiàstica, moltes vegades en detriment de la veritat histórica.

Descàrregues

Publicades

2007-12-31

Com citar

Manconi, F. (2007) “El uso de la historia en las contiendas municipalistas de Cerdeña de la primera mitad del siglo XVII”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 27, pp. 83–96. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/35445 (Accessed: 1February2025).

Número

Vol. 27 (2007)

Secció

Dossier

Llicència

Drets d'autor (c) 2007 Francesco Manconi

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.