Sancho Panza quiere una ínsula: Cervantes y la política de los labradores gobernantes

Autors/ores

  • Luis R. Corteguera

Resum

Tot centrant-se en l’episodi de Don Quijote en el qual Sancho Panza és nomenat governador d’una illa imaginària, l’article examina la representació de què els pagesos governants són objecte en vàries de les obres de Cervantes. Compartia els prejudidis coetanis que ridiculitzaven les ambicions dels camperols per ostentar càrrecs públics, però les seves sàtires sobre pagesos governants revelen una crítica més ampla a la manca de bons governants en general. Cervantes estava al corrent dels debats en curs entre partidaris i detractors de la «raó d’estat» sobre les qualificacions ètiques i professionals dels dirigents. Malgrat que no va fer explícita la seva postura en aquest debat, l’episodi de la Ínsula Barataria suggereix que Cervantes es va aliniar amb els que insistien en què els bons governants devien governar sobre tot segons els principis ètics. La virtud podia transformar a un camperol mancat d’instrucció com Sancho en un governador equànim i sabi, de la mateixa manera que el vici va provocar el fracàs del rei Rodrigo i fins i tot del sabi rei Salomó.

Descàrregues

Publicades

2005-12-31

Com citar

R. Corteguera, L. (2005) “Sancho Panza quiere una ínsula: Cervantes y la política de los labradores gobernantes”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 25, pp. 133–144. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/35598 (Accessed: 10December2024).

Número

Vol. 25 (2005)

Secció

Dossier

Llicència

Drets d'autor (c) 2005 Luis R. Corteguera

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.