Baltasar Gracián: Política de El Político
Paraules clau:
Gracián, El Político, política, Ferran el Catòlic, Aragó, Contrarreforma.Resum
Els termes “política” i “polític” oferien un ampli ventall de significats en època de Gracián (1601-1658). Al dens bagatge procedent de la tradició aristotèlica i de l’Humanisme, s´hi havia afegit recentment una accepció pejorativa, nascuda de les guerres de religió i que el feia sinònim de maquiavel.lisme. Des de files de la Contrarreforma, però, ambdós termes també presentaven un renovat sentit favorable. Gracián és una figura prominent d’aquest món. A El Político (1640) i als seus altres tractats, va sovintejar-ne l’ús. En línia amb l’actual interès per la semàntica política, aquest article rastreja els sentits amb els quals hi apareixen, i així es veu que Gracián va alternar l’accepció favorable, com la que exhibeix el propi títol, equivalent a la condició i virtuts d’un gran príncep catòlic, amb la noció negativa i acusatòria. A més, estudia el tipus de política que es desprén del tractat, és a dir, el model de governant propugnat. No només va dibuixar un retrat arquetípic del príncep virtuós, segons la pauta idealitzada de Ferran el Catòlic, sinó que també va fer referència, directa o tangencial, a molts dels debats polítics llavors plantejats. Ho va fer en el seu carac terístic estil concís i conceptista, i per això cal analitzar-ho. D’aquesta manera, l’article pren Gracián com a talaia des de la qual observar el pensament polític espanyol del moment.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2004 Xavier Gil Pujol
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
