Baltasar Gracián: Política de El Político

Resum

Els termes “política” i “polític” oferien un ampli ventall de significats en època de Gracián (1601-1658). Al dens bagatge procedent de la tradició aristotèlica i de l’Humanisme, s´hi havia afegit recentment una accepció pejorativa, nascuda de les guerres de religió i que el feia sinònim de maquiavel.lisme. Des de files de la Contrarreforma, però, ambdós termes també presentaven un renovat sentit favorable. Gracián és una figura prominent d’aquest món. A El Político (1640) i als seus altres tractats, va sovintejar-ne l’ús. En línia amb l’actual interès per la semàntica política, aquest article rastreja els sentits amb els quals hi apareixen, i així es veu que Gracián va alternar l’accepció favorable, com la que exhibeix el propi títol, equivalent a la condició i virtuts d’un gran príncep catòlic, amb la noció negativa i acusatòria. A més, estudia el tipus de política que es desprén del tractat, és a dir, el model de governant propugnat. No només va dibuixar un retrat arquetípic del príncep virtuós, segons la pauta idealitzada de Ferran el Catòlic, sinó que també va fer referència, directa o tangencial, a molts dels debats polítics llavors plantejats. Ho va fer en el seu característic estil concís i conceptista, i per això cal analitzar-ho. D’aquesta manera, l’article pren Gracián com a talaia des de la qual observar el pensament polític espanyol del moment.