De Bodin a Rousseau. Derecho y política de la ciudadanía en la Francia del Antiguo Régimen
Paraules clau:
ciutadania, estrangeria, Bodin, Rousseau, droit d'aubaine.Resum
De Bodin a Rousseau: Dret i política de la ciutadania en la Franca de l'Antic Règim
Aquest article exposa la teoria i la pràctica de la "ciutadania" des de la formació d'un model absolutista en l'obra del jurisconsulte francès Jean Bodin fins a l'inici de la "revo lució en la ciutadania" de mitjan segle XVIII. Es centra en l'anomenat droit d'aubaine, el dret que els reis francesos tenien d'apropiar-se dels béns d'un estranger que hagués mort en el regne sense hereders nadius. Considera el procés pel qual aquesta prerrogativa reial en el dret civil sobre facultats successòries es va convertir en un instrument de la cons trucció de la monarquia absolutista francesa al llarg del segle XVII, i la manera en què va esdevenir part del model post absolutista de ciutadania després de la dècada de 1760. La desaparició de la noció absolutista de ciutadà no només va tenir lloc en els escrits de Jean Jacques Rousseau, en especial el Contrat sociale (1762), sinó també en l'esfera del dret internacional privat i en les abolicions mútues i recíproques del droit d'aubaine entre França i les potències europees durant les últimes dècades del segle XVIII.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2000 Peter Sahlins
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
