Guerra y paz en la emergencia de la Modernidad. Europa entre la belicosidad de los estados, las guerras de religión y el deseo de paz
Paraules clau:
Model europeu, construcció de l'estat, desig de pau, WestfaliaResum
Guerra i pau a l'emergència de la Modernitat: Europa entre la beligerància dels Estats, les guerres religioses i el desig de pau
Aquest article ofereix una panoràmica interpretativa interrogant-se sobre els ressorts d'Europa per fer la pau després del confessionalisme extrem i la intensa belicositat de les darreries del segle XVI i primers decennis del segle XVII. L'autor estudia les característiques estructurals i l'evolució del model europeu de civilització de la Cristiandat llatina des de la Baixa Edat Mitjana. Un model religiós-sociològic dualista del que mai van estar del tot absents el dret natural i una certa tendència a la separació de l'esfera religiosa i política. Encara que la pau assolida a Westfalia el 1648 no va ser perpètua, tal com I. Kant va preconitzar, constitueix una fita i una referència fonamental en la secularització de la política, l'autonomia de les esglésies cristianes i la resolució dels conflictes entre els estats europeus mitjançant congressos. Per altra banda hem de contemplar aquesta Pau no sols des de la perspectiva de la projecció que tenen per al present els processos desenvolupats en l'Europa de l'època. És interessant ressaltar, també, uns mons vitals estranys avui per a nosaltres.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 1999 Heinz Shilling
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by-sa/4.0/88x31.png)
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.