El imperio colonial español y la República Holandesa tras la Paz de Münster
Paraules clau:
Pau de Münster, comerç holandès, Carrera d'Índies, imperi colonial portugués, Veneçuela.Resum
L'imperi colonial espanyol i la República holandesa després de la Pau de Münster
Inicialment en aquest article s'exposen els arguments pels quals s'ha de revisar la interpretació tradicional que la ruptura de la unitat ibèrica va ser la conseqüència del funest resultat d'aquesta per al món portugués d'ultramar. Ara ja no es pot mantenir que la Monarquia Hispànica abandonés les colò nies portugueses als seus propis recursos. Sobre aquest rerafons, l'autor exposa les formes com la pau de Münster (especialment les clàusules comer cials) va influir profundament en les estratègies i assoliments econòmics i militars dels holandesos, donant lloc a una nova fase (1649-1668) en les rela cions entre Espanya i els Països Baixos. Si els espanyols van mantenir el con trol legal sobre el comerç a Amèrica i a les Filipines, el tracte de nació més afavorida concedit el 1648 als holandesos va facilitar-los, per exemple, que fessin de Curaçao la base principal per tal d'accedir al tràfic d'esclaus desti nats a les colònies espanyoles, que explotessin les salines veneçolanes de Punta Araya i que obtinguessin el control sobre el comerç de les espècies a les Moluques. Penetrant en l'estructura comercial de Sevilla i Cadis, els holandesos van aconseguir una important participació en el comerç espanyol dels metalls preciosos.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 1999 Carlos Martínez Shaw
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
