Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió

Resum

Amb documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i de la Biblioteca de Catalunya, es realitza una aproximació a la situació política catalana després de l'ocupació de Barcelona per don Joan d’Àustria (1652). L'autora identifica, primer, alguns aspectes del  servei d'espionatge de l'exèrcit de don Joan en el curs del setge de la ciutat, en concret els serveis de Rafael Càrcer i Bals i les gestions posteriors d'aquest per tal d'obtenir càrrecs compensatoris de la seva activitat com a espia. En segon lloc,  l'article es dedica a  destacar  alguns  aspectes de la repressió de la monarquia hispànica sobre Catalunya: recollida de la documentació pública dels anys viscuts sota la monarquia de França; control no sols de les insaculacions de diputats i d’oïdors sinó també d'altres oficis de la Diputació del General; noves fórmules fiscals practicades per la monarquia hispànica; control de l'actuació de la Diputació del General i de l'ús públic de les  seves  insígnies.  Finalment,  situa la crida de la monarquia hispànica del 1655 contra els sectors o les persones civils i militars que es van mantenir, després de la caiguda de Barcelona, al costat de la monarquia de França, i publica, en apèndix, la relació dels seus noms.