Una città in fermento. Gli intellettuali napoletani e il ruolo del viceré Francisco de Benavides, IX conte di Santisteban (1688-1696)
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2021.41.8Paraules clau:
Nàpols, finals del segle XVII, Acadèmia dels Investiganti, ateisme, Francisco de Benavides, Giuseppe Valletta, Francesco d’AndreaResum
Una ciutat en ferment. Els intel·lectuals napolitans i el paper del virrei Francisco de Benavides, IX comte de Santisteban (1688-1696)
Aquest treball se centra en la renovació cultural de Nàpols els últims anys del segle xvii, en particular en la relació que s’estableix entre cultura i vida civil. Es perfila la posició que assumeix Francisco de Benavides, virrei a Nàpols del 1688 al 1696, en la llarga i complicada polèmica anticurial, a través de la defensa de la filosofia moderna professada pels membres de l’anomenada Acadèmia dels Investiganti, especialment Francesco d’Andrea i Giuseppe Valletta. El virrei no només va freqüentar assíduament la riquíssima biblioteca de Giuseppe Valletta, sinó que va defensar Francesco d’Andrea d’algunes acusacions injustes. Unes cartes, conservades a la seu toledana de l’Arxiu Ducal de Medinaceli i fins ara inèdites, entre el virrei, el secretari espanyol Manuel Francisco de Lira, el president del Sacre Regio Consell Feliç de Lanzina i Ulloa i el regent de l’Collateral Diego Sòria de Morales, són un testimoni de la difícil paràbola política de D’Andrea i destaquen el suport que li va oferir Benavides.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Paola Setaro
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
