Els gremis manresans i el suplement del servei de bagatges (1738-1741). Pressió militar, resistència i litigi a la Catalunya borbònica
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2021.41.10Paraules clau:
Manresa, protesta, bagatges, gremis, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), militaritzacióResum
A finals de la dècada de 1730, el Principat de Catalunya encara es trobava en ple procés d’adaptació a la Nova Planta. Les notables tensions derivades tant del pes de la militarització estructural del nou sistema administratiu com de la corrupció generalitzada en el món local acabaren cristal·litzant en nombrosos plets i resistències en l’àmbit local. L’objectiu d’aquest article és saber com i per què s’esdevingueren aquest tipus de resistències, com es vertebraren i quin va ser el seu desenllaç final. Per aconseguir-ho, prendrem com a principal objecte d’anàlisi el plet entre les autoritats locals de Manresa i els gremis de la ciutat al voltant del cobrament d’un impost local per finançar els «retorns» del servei de bagatges. Mitjançant la consulta de documentació oficial de la Reial Audiència de Catalunya i de l’administració municipal i corregimental, així com de l’àmbit notarial i gremial, procurarem definir una imatge el més completa possible d’aquestes dinàmiques de protesta i litigi a la Catalunya de mitjans del Set-cents.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 David Ferré Gispets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
