Temor, misterio y oposición. Los jesuitas y las órdenes religiosas en la monarquía borbónica del siglo XVIII
Paraules clau:
Companyia de Jesús, expulsió i extinció dels jesuïtes, clergat regular, controvèrsies d’ordes religiososResum
Por, misteri i oposició. Els jesuïtes i els ordes religiosos en la monarquia borbònica del segle XVIII
Des d’una història de les mentalitats i de l’opinió dels jesuïtes, tractem en aquest article les relacions que van existir entre el conjunt del clergat regular i la Companyia de Jesús, amb un horitzó d’anàlisi que comença al segle XVI i culmina al XVIII. En primer lloc, hem de conceptualitzar l’existència de controvèrsies i rivalitats entre ells, a més de les raons que van existir perquè es dirigissin amb intensitat contra els jesuïtes. No podem oblidar que les discussions dels grans problemes dins de l’àmbit de l’escolàstica i de la moral van ser temes d’actualitat al llarg de la modernitat. Hem de comprendre que des del reformisme il·lustrat hi havia una crítica generalitzada envers els regulars i que els jesuïtes havien ocupat no només un lloc important en la política règia, sinó que havien generat opinió amb una obra literària com la del pare Isla. Hi haurà molts motius perquè l’oposició del clergat regular es disposi contra els fills de sant Ignasi de Loiola.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Javier Burrieza Sánchez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
