Dues institucions peculiars del clergat català a l’Edat Moderna i llur possible implicació política: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral benedictina
Paraules clau:
Catalunya, Edat Moderna, clergat, història política, concilis provincials tarraconenses, braç eclesiàstic, Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana, orde de Sant BenetResum
L’article examina la trajectòria històrica de dues institucions d’origen medieval durant l’Edat Moderna: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana de l’orde benedictí. L’anàlisi de la seva freqüència, reglamentació i composició mostra que totes dues són peculiars i que no sembla fàcil trobar institucions comparables a l’Església europea d’aquella època. En fi, s’hi apunten algunes reflexions sobre llur possible relació amb la història política de Catalunya. En el cas dels concilis provincials, per la seva semblança amb el braç eclesiàstic de les Corts catalanes, el seu rol en la distribució dels impostos reials sobre el clergat i les dificultats que comportava l’edició de les constitucions conciliars. En el cas dels claustrals benedictins, perquè durant més d’un segle van resistir fortes pressions de la Corona per unir-se a la congregació observant de San Benito de Valladolid i perquè el rei sabia que eren un instrument fonamental del Patronat Reial a Catalunya.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Ignasi Fernández Terricabras
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
