El mundo de Ignacio de Loyola. Una historia natural y moral
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2024.43-11.9Paraules clau:
història i historiografia, història natural i moral, història global, món i globus, naturalesaResum
El món d’Ignasi de Loiola. Una història natural i moral
La reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el «món» d’Ignasi: qüestiona la categoria de «món» des d’una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle xvi com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el «món» d’Ignasi s’enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està «englobat» com a part d’un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement.
És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d’Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2025-02-19 (2)
- 2024-12-29 (1)
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Antonella Romani
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
