'Dar/donar" i "fer + substantiu psicològic" en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramàtica de construccions

Sandra Montserrat

Resum


Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s’hi observa una predilecció per l’ús del verb fer, tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·∙m fa paor” al costat de “los que·∙t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicològic i donar+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-­‐‑XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l’expressió de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per fer és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d’ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la Gramàtica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).

Paraules clau


Gramàtica de Construccions Cognitiva; diacronia; construcció; català medieval; construccions amb verbs lleugers; col·∙locacions

Text complet:

PDF


DOI: http://dx.doi.org/10.1344/AFEL2014.1.9

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística
Coordinadora: Dra. Mar Garachana
Deganat de la Facultat de Filologia
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalenes, 585 - 08007 Barcelona
Adreça electrònica: margarachana@ub.edu

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona