Les construccions suspeses a l'estructura del discurs oral

Resum

En aquest treball presentem una nova visió en la caracterització discursiva de les anomenades construccions suspeses, estructures pròpies dels discursos orals i de màxima immediatesa comunicativa. Més enllà d’entendre el seu funcionament en uns contextos comunicatius determinats com a enunciats independents, aprofundim en la forma d’inserció d’aquestes estructures dins de l’arquitectura del text i en la seva relació amb unitats superiors del discurs per sobre de l’enunciat, principalment, el paràgraf i la intervenció. Per a això, analitzem les diferents posicions que ocupen les suspeses dins d’aquestes unitats (inicial, intermèdia, final i independent) en diferents tipus de text amb divers grau de distància comunicativa. D’aquesta manera, és possible definir funcions en la formació d’unitats discursives superiors i en la progressió textual dels discursos en els quals apareixen les suspeses. Finalment, atenem la influència en la caracterització tipològica dels textos que tenen aquestes construccions, perquè el seu mer ús afecta a la posició del text dins de l’escala d’immediatesa-distancia comunicativa; les construccions suspeses són un fenomen propi de l’oralitat i caracteritzen els textos amb uns certs trets d’aquest mitjà.