Del trastorn específic del llenguatge (TEL) al trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): un canvi de concepció sobre els trastorns del llenguatge

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2019.17.7

Paraules clau:

trastorn específic del llenguatge, trastorn del desenvolupament del llenguatge, signes d’alerta

Resum

El trastorn específic del llenguatge (TEL) es va definir com una alteració greu en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge, que podia afectar tant la comprensió com l’expressió, en absència de determinades causes i condicions. No obstant això, en els darrers anys els estudis han constatat que les dificultats del llenguatge rarament són aïllades, sinó que van acompanyades d’altres dificultats cognitives relacionades amb les habilitats de processament del llenguatge. A més, els requisits diagnòstics tant restrictius del TEL han fet que, en l’àmbit clínic, molts infants no es puguin diagnosticar d’aquest trastorn tot i les seves mancances, i que, per tant, no puguin rebre l’atenció que necessiten. Això ha fet que recentment es promogués un estudi de consens en l’àmbit anglosaxó (el projecte CATALISE) que ha comportat un canvi en l’etiqueta diagnòstica, de TEL a trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), però també, i més important, un canvi de perspectiva diagnòstica, que ha passat d’estar enfocada en el diagnòstic estàtic a una de més dinàmica, basada en criteris de persistència temporal i en les necessitats d’intervenció. Aquest fet ha comportat, de manera secundària, un canvi en la classificació de les dificultats del llenguatge, que ha passat de basar-se en característiques diagnòstiques a basar-se en el tipus d’intervenció que requereix cadascuna d’aquestes dificultats. En aquest article abordarem, des d’aquesta nova concepció, la definició i els criteris diagnòstics d’aquest trastorn, les seves característiques i els seus signes precoços d’alerta.

Biografia de l'autor/a

Eva Aguilar-Mediavilla, Universitat de les Illes Balears

Llicenciada en psicologia en 1996, Doctora en psicologia en 2003 i Màster en Pertorbacions del llenguatge i l'Audició per la Universitat de Barcelona. Vaig iniciar la recerca amb una beca de Col·laboració amb els departaments i posteriorment amb una Beca FI de la Generalitat de Catalunya (1997-2000) a la Universitat de Barcelona. He treballat com a docent i investigadora en diverses universitats (UB, UNED, UOC) i des de l'any 2001 soc professora de la Universitat de les Illes Balears, actualment com a Titular d'Universitat. Ostenta els càrrecs de subdirectora del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació i coordinadora acadèmica del Doctorat d'Educació d'aquesta universitat, a més de secretària acadèmica de l'Associació Internacional per a l'Estudi de l'Adquisició del Llenguatge (AEAL). Sóc investigadora principal del grup d'investigació I + DEL (Investigació, Desenvolupament, Educació i Llenguatge) de l'Institut de Recerca Educativa (IRIE) de la UIB. Els meus interessos de recerca inclouen l'adquisició del llenguatge, les dificultats del llenguatge, el bilingüisme i la fonologia. Sóc autora de diversos articles internacionals indexats a JCR, a més de diversos llibres, capítols de llibre, proves d'avaluació, articles i congressos nacionals i internacionals.

Descàrregues

Publicades

2019-07-30