Art de carrer i patrimoni immaterial: un enfocament contextualitzador de l'art públic a Vitòria-Gasteiz.

Resum

Aquest article presenta els resultats del treball de camp etnogràfic dut a terme a la ciutat de Vitòria-Gasteiz, capital del País Basc, entre el 4 i el 8 de desembre de 2017. A la darrera dècada, Vitòria-Gasteiz és coneguda internacionalment gràcies a la seva urbanització. galeria de l’art mural mural públic. Els murals de Vitòria-Gasteiz, de fet, van ser un dels principals atractius de la ciutat quan va obtenir el reconeixement de la Capital Verda Europea el 2012. Van començar a ser produïts pel projecte IMVG el 2007 sobre les mateixes bases de la sostenibilitat que el general agenda de la ciutat. Aquesta agenda cultural es va convertir en un referent de primer ordre en el camp dels estudis sobre patrimoni cultural, gestió i arqueologia de l’arquitectura gràcies al projecte Abierto por Obras que va integrar la sostenibilitat en els processos de recerca i desenvolupament de l’excavació, restauració, reparació , consolidant, documentant i exposant la catedral gòtica de Santa Maria mitjançant la interpretació cultural. Aquest programa es va convertir en un exemple de bones pràctiques reconegudes internacionalment i atraient gent com Ken Follet, que va presentar A World without End, la seva seqüela de The Pillars of Earth, a l’edifici. L’èmfasi en la sostenibilitat fa que l’IMVG sigui un cas excepcional en el món actual de l’art de carrer, on normalment les expressions solen ser més efímeres. Un dels aspectes més singulars de l’IMVG són els seus mètodes de treball basats en la pràctica comunitària, la participació social i la participació pública. La combinació d’aquestes particularitats fa que l’IMVG sigui un cas excepcional a la península Ibèrica, on molts festivals i projectes de Street Art es desenvolupen ràpidament i produeixen grans peces murals públiques en paral·lel a l’IMVG des dels anys 2000.