Una mirada terrible: usos textuals i iconogràfics de Medusa en època imperial

Abstract

En la literatura grega d’època imperial romana els mites són encara un element important en la construcció del discurs narratiu. En aquesta literatura sovintegen les referències a obres artístiques perquè, en l’època de la Segona Sofística, l’art també revela cultura, forma part de la paideia, de manera que les obres d’art interessen perquè serveixen de suport a la història, al mite, i, per tant, són alhora senyal identitari de la tradició grega que nodreix la creació literària en els primers segles de l’Imperi. En tal context, aquest treball se centra en un mite concret, el de Medusa, amb l’objectiu d’acarar textos d’autors del segle II dC amb determinades manifestacions artístiques coetànies per tal d’examinar la funció del mite, tant en el relat textual com en la iconografia, i provar de trobar-ne punts en comú o elements de divergència.