EL PAISATGE SUBTERRESTRE DE CALVINO COM A CRONÒTOP GEOLÒGIC I LLOC DEL JO

Resum

A partir de l’anàlisi del relat «El cel de pedra» de les Cosmicòmiques, en el qual el protagonista Qfwfq baixa fins a les vísceres de la terra, es comprendrà, amb l’ajut de les eines metodològiques de Bakhtín, com el cronotop del subterrani es desenvolupa en la poètica calviniana i com es declina segons altres característiques paisatgistes tot creant un fil de continuïtat entre natura del subsol i geografia interior del jo. A «Dall’opaco»,, la idea de la dimensió subterrània ­­ —entesa com a món al revés i regne d’«allò negatiu»—coincideix amb el paisatge del jo que escriu. Subsol, volcans i avencs, a més d’adobar l’imaginari paisatgístic de Calvino, s’interrelacionen de forma implícita en el moment de l’escriptura: per això, cal pouar amb una actitud «esquizofrènica» en les característiques saturnines vulcanianes, típiques dels regnats obscurs i primordials. L’estratificació geològica del món subterrani representa —tant en el sentit ecocrític com en el psicoanalític—un mapa on interrogar-se sobre la geografia del jo que apel·la freudianament a «una idea geològica i vertical de psicologia del profund, formada per estrats sobreposats».