La història de la llengua contemporània davant les escriptures populars de l’exili
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2014.12.3Paraules clau:
escriptures populars, variació diastràtica, història de la llengua, exili republicà, sociolingüísticaResum
Els estudis que s’han portat a terme sobre la història de la llengua catalana contemporània han utilitzat, generalment, fonts procedents d’àmbits literaris, intel·lectuals i polítics. Sovint, s’han deixat de banda les fonts provinents dels sectors populars i, en canvi, són documents que ofereixen un testimoni molt important per observar tant la vitalitat del català com el grau d’aplicació de la normativa vigent. En aquest article, ens proposem de posar en relleu les escriptures populars com a objecte d’estudi que ha de permetre analitzar diferents aspectes relacionats amb la història de la llengua i la sociolingüística. L’estudi se centra, concretament, en les escriptures populars que van sorgir arran de l’exili republicà del 1939, un moment cabdal en la producció d’aquest tipus de documents.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons