La història de la llengua contemporània davant les escriptures populars de l’exili

Autors/ores

  • Natàlia Carbonell Ros Universitat de Girona

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2014.12.3

Paraules clau:

escriptures populars, variació diastràtica, història de la llengua, exili republicà, sociolingüística

Resum

Els estudis que s’han portat a terme sobre la història de la llengua catalana contemporània han utilitzat, generalment, fonts procedents d’àmbits literaris, intel·lectuals i polítics. Sovint, s’han deixat de banda les fonts provinents dels sectors populars i, en canvi, són documents que ofereixen un testimoni molt important per observar tant la vitalitat del català com el grau d’aplicació de la normativa vigent. En aquest article, ens proposem de posar en relleu les escriptures populars com a objecte d’estudi que ha de permetre analitzar diferents aspectes relacionats amb la història de la llengua i la sociolingüística. L’estudi se centra, concretament, en les escriptures populars que van sorgir arran de l’exili republicà del 1939, un moment cabdal en la producció d’aquest tipus de documents.

Biografia de l'autor/a

Natàlia Carbonell Ros, Universitat de Girona

Llicenciada en Filologia Catalana.

Investigadora en formació per la Universitat de Girona, departament de Filologia i Comunicació

Membre del Grup d'Història de la Llengua i Llengua Normativa

Membre de L'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (UdG)

Descàrregues

Publicades

2014-05-21