La comunitat sorda a Catalunya i llengua de signes catalana (LSC)

Autors/ores

  • Santiago Frigola Segimón Universtat Pompeu Fabra
  • F. Javier Álvarez Universitat Pompeu Fabra

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2018.1.2

Paraules clau:

comunitat sorda, llengua de signes catalana (LSC), moviment associatiu sord, reconeixement de llengües de signes, persones sordes

Resum

El concepte de comunitat sorda va associat a la llengua de signes, i aquesta continua sent relativament desconeguda i incompresa en àmplies capes de la societat, tot i ser una llengua natural per al nen sord, i tot i els avenços en l'estudi i el reconeixement progressiu i la legalització que té en diversos països. 

Com a conseqüència d’això, l'educació i el desenvolupament normal del nen sord es veuen seriosament afectats. L’objectiu d'integrar-lo en la societat dins d’una educació oral només ofereix garanties d’èxit en un nombre indeterminat de casos, atesa l'absència d'estadístiques oficials. 

Catalunya no ha estat una excepció i en aquest article es parla del procés educatiu i del moviment associatiu que ha estat i és l'amalgama que ha unit, fins ara, la llengua de signes catalana amb la comunitat sorda.

Descàrregues

Publicades

2018-12-26