Ser sord implica tenir trastorns del llenguatge? Factors de variació lingüística en la població amb sordesa

Autors/ores

  • Jordina Sánchez Amat Universitat Pompeu Fabra
  • Pepita Cedillo Vicente CREDAC Pere Barnils
  • Josep Quer ICREA-Universitat Pompeu Fabra

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2020.18.5

Paraules clau:

Atenció primerenca amb infants sords, assessorament a pares i mares d’infants amb sordesa, privació lingüística, llengües de signes, trastorns del llenguatge, trastorns del desenvolupament del llenguatge

Resum

En aquest article argumentem que el factor principal de variació lingüística en la població amb sordesa prelocutiva és el tipus d’intervenció exclusivament oral que es realitza majoritàriament en l’actualitat. El fet de no exposar els infants sords a la llengua de signes a més de la llengua oral des del moment del diagnòstic de la sordesa els posa en risc de privació lingüística i d’alteracions cognitives, socioemocionals i de salut mental. A partir de la descripció de les dues variables principals que són font de la variació de perfils lingüístics en la població amb sordesa, les modalitats lingüístiques que empren i la presència o absència de trastorns del llenguatge, analitzem els factors que influeixen en aquesta variació lingüística. La identificació del principal factor de variació en la intervenció que es realitza ens condueix a proposar algunes mesures per contribuir a millorar aquesta situació.

Descàrregues

Publicades

2021-01-09