Tensions ideològiques sobre "la llengua d'acollida" en un projecte residencial per a migrants
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2010.8.3Paraules clau:
llengua d'acollida, llengua vehicular, etnografia, ideologies, pràctiques lingüístiques, insercióResum
En la nova Llei d’acollida el català es defineix com la llengua comuna i vehicular dels serveis d’acollida per a persones nouvingudes en tant que llengua pròpia de Catalunya. En aquest article s’analitza el paper del català en un projecte residencial per a migrants gestionat per organitzacions no governamentals, que s’insereix dintre del pla d’acollida d’una ciutat catalana. L’estudi etnogràfic que es presenta analitza, per mitjà dels conceptes de l’autenticitat i l’anonimat (Woolard 2008), les tensions pràctiques i ideològiques que s’observen en relació amb l’ús de la llengua catalana i les conseqüències socials que tenen per als participants. Com en altres institucions catalanes, s’observa que hi predomina la ideologia de l’autenticitat, que relega el català a un ús intragrupal i que fa del castellà la llengua de comunicació per defecte. Es conclou que, contràriament als objectius del projecte, les pràctiques lingüístiques estudiades no afavoreixen la incorporació social plena dels migrants.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons