Alguns secrets del cant i el seu ensenyament
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2022.20.8Paraules clau:
cant, fonètica aplicada al cant, tècniques de cant, benestarResum
L’expressió artística del cant suposa la combinació entre llenguatge, veu i música. El cant comparteix amb la parla els mateixos sistemes de producció de sons; així, doncs, teòricament, si es pot parlar, es pot cantar. Tanmateix, se sol considerar com una activitat reservada només a certes persones amb unes determinades qualitats innates. És important afavorir l’aprenentatge d’aquesta activitat perquè cada vegada més persones puguin gaudir practicant-la, ja que el cant manifesta tenir notables efectes beneficiosos sobre la salut física i socioemocional. L’estudi tant de les diferències anatòmiques, lingüístiques i motores entre la parla i el cant, com de les existents entre els tipus de cant, els seus estils i els graus de dificultat pot suposar una valuosa eina per oferir altres punts de vista sobre aquesta qüestió i així incentivar i facilitar l’accés a aquesta activitat.
Biografia de l'autor/a
Pilar Lirio, UNED
Referències
Cano-de-la-Cuerda, Roberto; Molero-Sánchez, Alberto; Carratalá-Tejada, María; Alguacil-Diego, Isabel María; Molina-Rueda, Francisco; Miangolarra-Page, Juan Carlos; Torricelli, Diego (2015). «Teorías y modelos de control y aprendizaje motor. Aplicaciones clínicas en neurorrehabilitación». Neurología, 30(1), 32-41. DOI: 10.1016/j.nrl.2011.12.010.
Christiansen, Lasse; Larsen, Malte Nejst; Madsen, Mads Just; Grey, Michael James; Nielsen, Jens Bo; Lundbye-Jensen, Jesper (2020). «Long-term motor skill training with individually adjusted progressive difficulty enhances learning and promotes corticospinal plasticity». Scientific reports, 10(1), 1-15. DOI: 10.1038/s41598-020-72139-8.
Cobeta, Ignacio; Mora, Elena (2013). «Fisiología de la voz cantada». Cobeta, Ignacio; Núñez, Faustino; Fernández, Secundino (ed.). Patologías de la voz. Barcelona: Marge Medica Books, 516-524.
Coll, Roxana (2013). «Valoración logopédica del paciente disfónico». Cobeta, Ignacio; Núñez, Faustino; Fernández, Secundino (ed.). Patologías de la voz. Barcelona: Marge Medica Books, 135-145.
Gil, Juana (2007). Fonética para profesores de español: de la teoría a la práctica. Madrid: Arco Libros.
Henrich, Nathalie (2014). La voix chantée. París: De Boeck-Solal.
Howard, David; Hunter, Eric (2015). «Perceptual features in singing». Welch, Graham; Howard, David; Nix, John (ed.). The Oxford Handbook of Singing. Oxford: Oxford University Press, 225-240.
Kleber, Boris; Veit, Ralf; Birbaumer, Niels; Gruzelier, John; Lotze, Martin (2010). «The Brain of Opera Singers: Experience-Dependent Changes in Functional Activation». Cerebral Cortex, 20(5), 1144-1152. DOI: 10.1093/cercor/bhp177.
Lirio, Pilar (2020). «Using the International Phonetic Alphabet as a tool to teach singing». Gudmundsdottir, Helga Russo; Beynon, Carol; Ludke, Karen; Cohen, Annabel J. (ed.). The Routledge Companion to Interdisciplinary Studies in Singing, vol. II, cap. 17. Nueva York: Routledge. DOI: 10.4324/9781315162607-17.
Livesey, Laetitia; Morrison, Ian; Clift, Stephen; Camic, Paul (2012). «Benefits of choral singing for social and mental wellbeing: Qualitative findings from a cross-national survey of choir members». Journal of Public Mental Health, 11(1), 10-26. DOI: 10.1108/17465721211207275.
Miller, Richard (1996). The Structure of Singing. Belmont: Schirmer Thomson Learning.
Miller, Donald G.; Schutte, Harm K. (1990). «Formant tuning in a professional baritone». Journal of Voice, 4(3), 231-237. DOI: 10.1016/S0892-1997(05)80018-9.
Perrier, Pascal; Fuchs, Susanne (2015). «Motor Equivalence in Speech Production». Redford, Melissa A. (ed.). The handbook of speech production. Chichester: John Wiley & Sons.
Sundberg, Johan (1987). The science of the singing voice. DeKalb: Northern Illinois University Press.
Sundberg, Johan (2013). «The perception of singing». Deutsch, Diana (ed.). The psychology of music. Massachusetts, Academic Press.
Titze, Ingo R. (1994). Principles of voice production. Nueva Jersey: Prentice Hall.
Titze, Ingo R. (2008). «Nonlinear source–filter coupling in phonation: Theory». The Journal of the Acoustical Society of America, 123 (2733).
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Pilar Lirio
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons 
