La dansa com a motor d’experiències artístiques per a persones grans amb demència
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2024.22.8Paraules clau:
dansa, demència, persones gransResum
La dansa és un llenguatge corporal que pot ajudar les persones grans amb demència a mantenir-se actives, reduir el sedentarisme i participar en experiències noves. Es presenten breument quatre projectes realitzats a Catalunya: «Programa Alzheimer CCCB», «Moviment i cultura», «Ballant amb l’Alzheimer» i «La Dansa s’Apropa». En aquestes experiències artístiques les persones grans han participat en sessions de dansa adaptades a les seves capacitats, on queda palès que el llenguatge de la dansa, juntament amb altres llenguatges artístics, és una eina valuosa que pot ajudar les persones a viure una vida més saludable i que aporta benestar.
Biografies de l'autor/a
Susana Pérez Testor, Universitat Ramon Llull
Teresa Pérez Testor, Apropa cultura
Ainhoa Nieto Guisado, Universitat Ramon Llull
Referències
CASTELLANOS, N. (2022). Neurociencia del cuerpo. Kairós.
CHANCELLOR, B., DUNCAN, A., I CHATTERJEE, A. (2014). Art Therapy for Alzheimer’s disease and other dementias. Alzheimer Disease, 39(1), 1-11.
DAVIS, F. (2004). La comunicación no verbal. Alianza Editorial.
FANCOURT, D. i FINN, S. (2019). What is the evidence on the role of the arts in improving Health and well-being? World Health Organization Office for Europe, 67.
FERNÁNDEZ, L. (2011) (Coord.). Guía práctica para familiares de enfermos de Alzheimer. Centro Alzheimer Fundación Reina Sofía - Clece Servicios Sociales.
GRAHAM, M. (1995). Martha Graham. Circe.
HERNÁNDEZ, S., SANDRESCHI, P., DA SILVA, F., ARANCIBIA, B., DA SILVA, R., GUTIERRES, P., I ANDRADE, A. (2015). What are the Benefits of Exercise for Alzheimer’s Disease? A Systematic Review of the Past 10 Years. Journal of Aging and Physical Activity, 23, 659-668.
KITWOOD, T. (2003). Person and process in dementia. International Journal of Geriatric Psychiatry, 8, 541-545.
NASCIMIENTO, C. M., VARELA, S., AYÁN, C., I CANCELA, J. M. (2016). Efectos del ejercicio físico y pautas básicas para su prescripción en la enfermedad de Alzheimer. Revista Andaluza de Medicina del Deporte, 9, 32-40.
Organització Mundial de la Salut (2023). Informe Mundial de la Demencia. Organització Mundial de la Salut. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/dementia
RUIZ-MUELLE, A. I LÓPEZ-RODRIGUES, M. (2019). Dance for People with Alzheimer’s Disease: A Systematic Review. Current Alzheimer Research, 16(10), 919-933.
SCHROEDER, H., HAUSSERMANN, P. I FLEINER, T. (2022). Dance-Specific Activity in People Living with Dementia: A Conceptual Framework and Systematics Review of Its Effects on Neuropsychiatric Symptoms. Journal Geriatric Psychiatry, 36(3), 175-184.
TREJO, J. L., I SANFELIU, C. (2020). Cerebro y ejercicio. CSIC.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Susana Pérez Testor, Teresa Pérez Testor, Ainhoa Nieto Guisado
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons 
