Clown, un personatge particular.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2024.22.5

Paraules clau:

optimista, clown, innocència, fracàs, transformació, arts escèniques, pallasso

Resum

L’article ens parla del pallasso, o el clown. Explica per què és únic i particular i com és que cada persona ha de trobar el seu. El personatge és la persona i mostra les seves febleses, a diferència dels actors, que interpreten un personatge amb característiques particulars. S’hi dona informació per entendre-ho i conèixer el camí per arribar a aquest univers inimitable, i s’exposa per què és tan estimat, quan en realitat fracassa constantment. Es mostren les relacions entre el món del clown i el creixement personal i l’educació. I també s’hi exposa la relació d’aquest personatge amb el públic.

Descàrregues

Biografia de l'autor/a

Ton Muntané Raich, Institut del Teatre

Referències

ARGENTE, J. (2019). Estiramientos de las cadenas musculares. Ediciones Obelisco.

BARLOEWEN, C. VON (2010). Clowns. Kairós.

DAVIS, F. (1994). La comunicación no verbal. Alianza Editorial.

GROCK, GRIMALDI, J., DUROW, A., WALKER, W., RIVEL, C., KARANDASCH (1972). Das Leben grosser Clowns. Henschelvertag.

LECOQ, J. (2003). El cuerpo poético. Alba Editorial.

MAURY, A. (1848). Des hallucinations hypnagogiques ou erreur des sens dans l’état intermédiaire entre la veille et le sommeil. En Annales médico-psychologiques, XI (p. 26-40).

SAIS, P. (2009). Grotowski. Del teatre a l’art com a vehicle. Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.

VIGNEAU, A. (2020). Vida de Clown. Ediciones la Llave.

Descàrregues

Publicades

2024-12-30