Complexitat i fenomen (socio)lingüístic
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2013.11.2Paraules clau:
complexitat, complèxica, pensament complex, lingüística, sociolingüísticaResum
Els fenòmens del nivell intermedi de la realitat presenten unes característiques particulars d’autoorganització sistèmica, d’interrelació polinivellada, de recursivitat, d’emergència d’«objectes» nous amb propietats distintes dels elements que els formen, i de dinamicitat evolutiva, que demanen molt probablement la formulació de noves concepcions teòriques i de principis paradigmàtics distints. A aquesta «complexitat» de la realitat és al que intenta donar resposta adequada el que s’ha anat anomenant perspectives o ciències de la complexitat o bé pensament complex. Aquesta aproximació adopta una manera multidimensional, integrada i dinàmica de veure la realitat: el món és constituït per la sobreposició emergent de distints elements que van produint entrellaçadament noves propietats o noves organitzacions a mesura que es va complexificant en nivells més alts. Si tractem el que anomenem llengües com si fossin objectes simples i descontextualitzats, podem avançar en la comprensió d’alguns dels seus aspectes més mecànics però podem ignorar totalment les seves condicions d’existència, funcionalitat, manteniment, variació, canvi o desaparició.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons