Call for papers sobre “Comitès d’Ètica de la Recerca en l’àmbit universitari i en altres Organismes Públics de Recerca”

La validesa científica, la pertinència social i la protecció de les persones participants en projectes de recerca és avaluada pels comitès d'ètica de la recerca d'universitats i altres Organismes Públics de Recerca (OPI). En aquest àmbit, no existeix una regulació clara i ordenada, a diferència del que ocorre amb els assajos clínics amb medicaments i productes sanitaris, que han de ser avaluats pels CEIm acreditats. Des dels anys 90 del segle passat, s'han anat creant comitès d'ètica a les universitats i a centres públics de recerca per avaluar i fer seguiment dels projectes, fonamentalment de manera reactiva, per respondre als requeriments de les convocatòries de finançament de la recerca. Aquesta avaluació i seguiment no és una tasca fàcil; no només exigeix dedicació, sinó coneixement expert perquè planteja nombrosos reptes davant el desenvolupament de tecnologies com la intel·ligència artificial i l'ús de macrodades (Big Data), les neurotecnologies i les tecnologies genètiques.

Aquest número monogràfic convida a analitzar temes clàssics com la composició, el funcionament i la independència dels comitès d'ètica de la recerca, així com les bones pràctiques en l'àmbit universitari i de recerca públic, en tractar-se d'un terreny poc explorat i que demanda una anàlisi interdisciplinària a la llum de les noves tendències en recerca; i, també, davant la falta de pautes clares pel que fa a algunes tipologies de projectes per part dels organismes que regulen i controlen la recerca en la qual participen persones i s'utilitzen animals no humans.

En el marc del projecte de recerca “BIOEVAINNOLAW” (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) que tracta de donar resposta a “Qüestions bioètiques no resoltes en l'avaluació de la recerca i innovació en salut basada en intel·ligència artificial, tecnologies genètiques i dades personals”, convidem a enviar articles a qui plantegi una anàlisi nova i oportuna per contribuir a identificar i aportar solucions als que considerem reptes del nostre temps. Convidem, també, a analitzar el context sociopolític i econòmic en el qual esdevé la recerca, atès que aquesta respon a una aposta política guiada per la dada, on la recerca és una part fonamental de la competitivitat internacional i, per això, no està exempta de tensions: conflictes d'interessos, mercantilització de les dades personals i capitalisme de plataformes, que es tradueixen en l’afectació a la intimitat i la llibertat, entre altres béns valuosos per a la societat. Tot i que, a diferència d'etapes anteriors, estem davant d’un moment d’hiperregulació en sentit ètic i legal, això no ha evitat que es continuïn arrossegant els problemes d'antany en les avaluacions ètiques, sumats als nous que sorgeixen producte dels avenços científics i tecnològics.

Tradicionalment, els comitès d'ètica de la recerca es van crear per avaluar la recerca biomèdica, però són nombroses les qüestions i els problemes que es plantegen en altres àmbits com les ciències socials i les humanitats, així com des de l'enginyeria; àrees en les quals, fins ara, no s'ha exigit una avaluació dels comitès d'ètica de la recerca i en les quals es donen riscos per als participants que han de ser identificats i avaluats. A tall d'exemple, l'ús intensiu de dades personals, l'ús de mostres biològiques d'origen humà, i el “perfilat” de persones per elaborar patrons de comportament ja formen part del dia a dia de la recerca en les universitats i altres organismes públics de recerca.

A continuació, s'enumeren els temes a tractar, sense limitar-se únicament a aquests:

• Reptes dels comitès d'ètica de la recerca en l'àmbit universitari i en altres Organismes Públics de Recerca: composició, funcions i procediments. Especial referència al seguiment dels projectes.
• La formació en bioètica i ètica de la recerca en el si dels comitès: experiències.
• Avaluació de projectes de recerca que utilitzin dades personals i/o mostres biològiques: el perfilat de persones en recerca.
• Avaluació dels aspectes ètics de projectes de recerca que utilitzen instruments propis de la recerca qualitativa: entrevistes semiestructurades, en profunditat, observació participant i no participant.
• Ús i desenvolupament de la intel·ligència artificial, les macrodades (Big Data) i altres tecnologies emergents com les neurotecnologies i les tecnologies genètiques. Recerca amb organoides. Pautes per a la seva avaluació.
• Avaluació de projectes d'innovació. Qui es fa responsable?
• Regulació i acreditació dels comitès d'ètica de les universitats i altres organismes públics de recerca.
• Regulació de l'ètica de la recerca i la seva aplicació en l'avaluació de projectes de recerca en l'àmbit universitari.
• Perspectiva de gènere en recerca: falta de representació de les dones en recerca; biaixos, etc.
• La gestió de les dades en recerca i la seva anàlisi des dels comitès d'ètica de la recerca.
• L'ètica de la recerca i la integritat científica vs. el frau científic i altres pràctiques qüestionables. Funcions dels comitès d'ètica de la recerca i dels comitès d'integritat científica.
• ChatGPT en recerca i pràctiques des dels comitès d'ètica de la recerca. Impacte i gestió de les intel·ligències artificials generatives.
• Conflictes d'interessos i la seva identificació per part dels comitès d'ètica de la recerca. La tendència a la mercantilització en recerca (dades mostres, etc.).
• Noves formes d'explotació i recerca: els treballadors digitals.
• La participació en xarxes per compartir coneixement, problemes i bones pràctiques: utilitat i perspectives de futur.
• Comitès d'ètica de la recerca i de benestar animal.

S'anima a enviar articles des de la perspectiva de diferents àrees de coneixement, especialment d'aquelles poc explorades des de l'ètica de la recerca.

La revista acceptarà només articles originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6000 paraules (excloent resums, paraules clau, notes, bibliografia, finançament). El fitxer s'ha d'enviar exclusivament en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a 1.5 espais. Els originals s'han d'enviar a través d’aquest enllaç, a la secció “Dossier monogràfic”, seguint les normes per a autors de la revista. Els articles originals seran avaluats per parells i s’acceptaran per publicar aquells que superin el procés de selecció.

L'ús d'eines de models lingüístics de gran volum, com ChatGPT, Gemini i altres, no justifica l'autoria d'un article, perquè l'atribució d'autoria comporta no només creació, sinó també responsabilitat del document presentat. En tot cas, amb la finalitat de vetllar per la integritat científica, l'ús d’aquests models ha de quedar registrat de manera explícita en la secció de metodologia/mètodes del manuscrit. El comitè editorial es reserva el dret d'utilitzar eines de detecció de l'ús d'aquests models i prendre les accions pertinents després de la detecció del seu ús en absència de declaració explícita.

Data de tancament per a l’enviament d’articles: 20 de desembre de 2024 (13 h CET).