Aportacions per a una bioètica crítica
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2021.53.32833Paraules clau:
Bioética, Teoría crítica, Bioética social, Técnica, Participación políticaResum
En una primera instància, l'article presentarà una tesi general sobre la Bioètica, dimensionant el camp de tensions que li subjeuen, com la relació de la tècnica amb els costums socials. Aquesta consideració del problema bioètic procura ampliar l'àmbit assenyalat per la Bioètica fonamental (entesa en un context clínic), per a especificar el caràcter crític que s'hauria de trobar a la base de la seva reflexió. Finalment, s'establirà un vincle des d'aquesta base amb el camp clínic, on la Bioètica ha tingut la seva més important aplicació a fi de ressaltar el seu valor social.
Referències
Agamben, G. (2006). Homo Sacer. El poder soberano y la nuda vida I. Valencia: Pre-textos. Benente, M. (2019). “Teoría crítica y Derechos Humanos”, en Benente, M. y Navas, M. (eds.). Derecho, Conflicto Social y Emancipación: Entre La Depresión y La Esperanza. Buenos Aires: CLACSO. Comisión Nacional para la protección de los sujetos humanos de investigación biomédica y comportamental. (1979). Informe Belmont Principios y guías éticos para la protección de los sujetos humanos de investigación. Disponible en: http://www.bioeticayderecho.ub.edu/archivos/norm/InformeBelmont.pdf Cortina, A. (2005). “Bioética: un impulso para la ciudadanía activa”, Revista Brasileira de Bioetica; 1 (4): 337-349. Derrida, J. (2007). La diseminación. Madrid: Espiral. Foucault, M. (2007) Historia de la sexualidad I. La voluntad de saber. México: Siglo XXI. Gracia, D. (2001). “Democracia y Bioética” Acta bioethica; 7(2): 343-354. Hart , M., y Negri, A. (2005). Imperio. Buenos Aires: Paidós. Hegel, G. W. F. (2004). Principios de la filosofía del derecho. Buenos Aires: Sudamericana. Hegel, G. W. F. (2006). Filosofía real. Madrid: FCE. Hegel, G. W. F. (2015) Ciencia de la lógica. Volumen II. La lógica subjetiva. Madrid: Abada. Horkheimer, M. (2003). Teoría crítica. Buenos Aires: Amorrortu. Pabón, J. M. (1982). Diccionario manual griego-español. Vox. Barcelona: Bibliograf. Pinkler, L. (1998). “El problema de la ley en la ‘Antígona’ de Sófocles”, Persona y Derecho.; 39:165-171. Platón. (2010). Fedro. Madrid: Istmo. Potter, V. R. (2202). “Bioética, la ciencia de la supervivencia”, Revista Selecciones de Bioética; 1: 121-138. Disponible en: http://www.cenalbe.org.co/PDF/seleccionesNo.1.pdf Roqué, M. V. y Juviñá, J. C. (2013). “El estatuto epistemológico de la Bioética”, Cuadernos de Bioética; 24 (2013/3ª): 463-474. Siurana Aparisi, J. C. (2010). “Los principios de la bioética y el surgimiento de una bioética intercultural”, Veritas; 22: 121-157. Disponible en: https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-92732010000100006&lng=es&nrm=iso Sófocles. (1982). Tragedias. Madrid: Gredos. Valls, R. (2003). Una ética para la bioética. Y a ratos para la política. Barcelona: Gedisa. Vélez Vega, J. (2016). “Biopolítica: las implicaciones del pos y trashumanismo”. Revista Pléyade; 17:223-248.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Juan Arias Krause
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.